Blog Xarxa Llull

LLULL.CAT | XARXALLULL | FABERLLULL | BIENNAL D'ART DE VENÈCIA 2019
     
09/12/2019

Venècia i Víctor Català: una jornada d’estudis

COMMEMORACIÓ DELS 150 ANYS DEL NAIXEMENT DE CATERINA ALBERT

1869 – 2019. Dues dates aparentment llunyanes i sense res a compartir. En realitat no és així perquè tota la gent que coneix i segueix el món literari català sap que existeix un fil conductor que les uneix. Aquest fil conductor té un nom precís: Caterina Albert i Paradís/Víctor Català.
El 28 novembre a Venècia, Paula Marqués, professora a la Universitat i experta literària, junt amb el Francesco Ardolino, professor a la Universitat de Barcelona, va organitzar una jornada d’estudis per la Commemoració dels 150 anys del naixement de Caterina Albert. Una escriptora coratjosa i innovadora que va guanyar popularitat durant els últims anys del segle XIX després de guanyar els Jocs Florals d’Olot del 1898 amb el monòleg teatral L’infanticida. Coratjosa perquè va intentar mostrar el món femení i la situació que les dones vivien. La protagonista del llibre és una dona que comet un crim i tot això va provocar un aldarull, perquè segons el pensament de l’època una dona no podia guanyar un premi tan important amb una obra en què la protagonista era un personatge femení i cometia un crim. Així va decidir adoptar un pseudònim masculí per eludir les crítiques i la censura: Víctor Català.
A la trobada han participat diveros experts en la matèria.
María del Valle Ojeda Calvo, en qualitat de Directora de la Facultat d’Estudis Lingüístics i Culturals compartits va inaugurar la Jornada i, seguidament, Enric Bou i Patrizio Rigobon, professors també de literatura catalana a la Universitat Ca’ Foscari van fer una breu introducció.

Lluïsa Julià, escriptora i experta de la Universitat Oberta de Catalunya, va parlar de les formes i gèneres en la narrativa de Víctor Català, analitzant les seves obres més importants.

Mercé Pérez, estudiosa i editora a Sembra Llibres va insistir en com Caterina Albert reivindica la identitat femenina dins d’una societat masculina i que al mateix temps no és capaç de reconèixer plenament el sentit i la funció de l’art i de la literatura.

Francesco Ardolino, professor de literatura a la Universitat de Barcelona, en canvi, ens va il·lustrar una panoràmica sobre les traduccions de l’obra i ens va contar algunes anècdotes… Tenint en compte la novel·la Solitud va explicar la diferència entre les traduccions efectuades en dos temps diferents i els divers joc de paraules que hi ha.

 

I, finalment, Carme Gregori Soldevila, professora a la Universitat de València, va presentar els punts en comú entre el cinema i la literatura explicant minuciosament Un film (3000 Metres) de Víctor Català.


Vam concloure amb un debat obert a tothom per compartir opinions, idees i interpretacions.
La Jornada va ser molt interessant, exhaustiva i sobretot formativa i m’agradaria agrair un cop més als organitzadors, a tots els experts que van intervenir-hi i a tota la gent que hi va venir com a públic.

Abans d’acabar l’article voldria deixar-vos amb una citació de Víctor Català:
“Tota afirmació engendra cent contradiccions, tota contradicció mil afirmacions”.

Nota escrita per:

Francesco Torresan, alumne del tercer any de Català de la Università Ca’ Foscari Venezia

Edició:

Paula Marqués Hernández, professora d’estudis catalans Università Ca’ Foscari Venezia

 

 

*La Jornada ha estat possibile gràcies a l’ajuda i al finançament de l’Institut Ramon Llull i hi hem pogut sobreviure a l’acqua alta!

 

El programa complet de la Jornada:

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Paula Marqués