Blog Xarxa Llull

LLULL.CAT | XARXALLULL | FABER RESIDENCY | BIENNAL D'ART DE VENÈCIA 2019
     
27/06/2019

Taller de traducció a la universitat Queen Mary de Londres

Autor:
Laura Bolo

Etiquetes:

Dimarts i dimecres hem tingut una nova edició anual dels tallers de traducció a la universitat Queen Mary de Londres. Enguany els professionals convidats han estat en Richard Huddleson, actual doctorand d’estudis catalans a la nostra universitat, la Laura McGloughlin, traductora literària a l’anglés d’obres cèlebres com Pedra de tartera (Stone in a Landslide), la Noèlia Díaz-Vicedo, doctorada per Queen Mary i actual professora del departament, i finalment en John London, catedràtic i director del Centre d’Estudis Catalans.

Al llarg dels dos dies s’han fet sessions intensives sobre:

  • Traducció de documents oficials. S’ha parlat sobre les relacions institucionals i comercials que ha de tenir el traductor amb institucions públiques i amb l’empresa privada. Així mateix s’han comentat estratègies de traducció de campanyes publicitàries d’empresa però també d’abast públic, els jocs de paraules, el sincretisme dels eslògans, la connexió amb la imatge, el pes de la cultura en la tria de referents, etc.
  • Traducció de la poesia. Tenint en compte la sublimitat de la poesia, l’obertura interpretativa de la paraula poètica, la importància de la musicalitat, la irrupció de nous formats visuals més trencadors, hem debatut sobre els límits de la traducció, i la importània de la figura del traductor-poeta que ha de ser fidel al poema, tot i que això no implique sempre ser literal.
  • Traducció de narrativa. S’han repartit una barreja de textos sense desvelar si eren traduccions o originals. Hem comprovat que la naturalitat no sempre va renyida amb l’originalitat d’un text, de fet hi ha textos traduïts que ragen naturalment i alguns originals que expressament són artificiosos. La Laura ha trencat les nostres expectatives basades en la premissa que un text original és superior a una traducció. En general el taller ha servit per contrastar idees al voltant de la veu del traductor en la novel·la, la tria del dialecte que vol remarcar, la fluïdesa, la modificació de la sintaxi, etc. L’obra principal que s’hi ha treballat a estat Permagel d’Eva Baltasar.
  • Traducció de teatre. El teatre té una gran particularitat: l’hic et nunc. El traductor de teatre ha de tenir en compte que el lector no disposa de temps per cercar una paraula al diccionari, ni un referent cultural a la viquipèdia, per tant de vegades ha de prendre decisions molt dràstiques per adaptar i fer el més versemblant possible el discurs per al nou públic. I tot i així la paraula en el teatre és només una part del sistema: en la posada en escena intervé el director, l’adaptador, els actors, el traductor, etc. Un bon traductor de teatre ha d’estar en contacte amb tots els participants d’aquest procés per garantir l’èxit de la representació.

 

Des del Centre for Catalan Studies no solament ens sentim satisfets per la professionalitat dels traductors i la utilitat del taller, sinó també pel dinamisme i les relacions interpersonals que s’han afermat entre els participants.

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comentaris: 1

  1. Teresa Bauzà, 04/10/2019

    Com ens podem inscriure i tenir información d’aquests tipus de tallers.
    Som graduats en Traducció i interpretació.
    Per favor enviau-nos información i si és posible accedir-hi.

    Moltes gràcies.

Laura Bolo