Blog Xarxa Llull

     
01/01/2019

Resum i conclusions de les jornades de formació del professorat d’Alemanya, Àustria i Suïssa

Autor:
Anna Guaita

Els dies 15 i 16 de novembre el professorat de català de les universitats d’Alemanya, Àustria i Suïssa es va reunir a la Universitat Humboldt de Berlín per assistir a unes jornades de formació organitzades conjuntament per l’Institut Ramon Llull i les universitats Lliure i Humboldt de Berlín. Un dels focus de la trobada va ser la gestió del multilingüisme a l’aula des de diverses perspectives, tot i que també hi van tenir cabuda altres propostes didàctiques.

Durant les jornades van tenir lloc dos tallers d’una hora de durada i nou comunicacions de vint minuts (amb cinc minuts per a preguntes). Al primer taller, dijous a la tarda, la Irene Klein Fariza va presentar la seva experiència a l’aula amb la Viquipèdia, que havia fet servir sobretot als cursos de cultura, on el projecte final de l’assignatura consistia a redactar un article a la Viquipèdia (en català o en la llengua d’origen de l’alumnat). A més a més, va explicar de manera pràctica com treballar a classe amb aquesta enciclopèdia del segle XXI, ensenyant als assistents a gestionar un compte i a crear i editar articles, entre d’altres. Finalment, la Irene va mostrar algunes de les eines internes que ofereix la Viquipèdia als seus col·laboradors i la gran vitalitat i companyerisme de la comunitat de viquipedistes.

La primera sessió de comunicacions va tenir lloc divendres al matí. La Georgina Álvarez Morena (Universitats de Constança i Zuric) va iniciar la jornada amb una xerrada sobre l’ús de la poesia a l’aula, amb propostes concretes per treballar amb l’alumnat. La traducció de les postals literàries de la Institució de les Lletres Catalanes, per exemple, pot servir per treballar els conceptes de llengua estàndard i dialecte (cal traduir al Hochdeutsch o a l’alemany suís?). La poesia també és útil per reflexionar sobre qüestions de gènere, i el fet que els estudiants hagin d’endevinar si ha estat una dona o un home qui ha escrit el poema que se’ls presenta a classe pot generar debats interessants.

La comunicació de l’Imma Martí Esteve (Universitat Ruhr de Bochum) va versar també sobre la literatura a l’aula, però des d’un punt de vista més intercultural. El tractament de textos sobre l’exili literari català (en aquest cas específic, l’exili de 1939 a Llatinoamèrica) permet treballar temes d’actualitat com la multiculturalitat, el transterrament i, en general, el context global de les migracions postcolonials. El xoc cultural i l’experiència d’intel·lectuals com Pere Calders als països d’acollida serveix no només per reflexionar sobre qüestions de llengua a través de la comparació de dues vivències escrites, per exemple, sinó que és ideal per treballar la competència intercultural de l’alumnat.

La Juliana Gómez Medina, professora de didàctica de les llengües romàniques a la Universitat Humboldt de Berlín, va parlar sobre l’enfocament actual en l’ensenyament de llengües que adopta el multilingüisme com a estratègia d’aprenentatge. A Berlín el 38% de l’alumnat té Migrationshintergrund i l’aprofitament de les llengües d’origen permetria treballar aspectes tant

lingüístics com culturals. La majoria de llibres de llengües estrangeres disponibles, però, es limiten a oferir llistes de vocabulari i el recurs del multilingüisme és, en general, encara poc explotat. Tanmateix, alguns manuals ja intenten desenvolupar la consciència lingüística de l’alumnat (p.ex., ¡Apúntate! -2017- en castellà), i altres recursos multimodals, com els que facilita el MAREP o la novel·la gràfica Chucrut, d’Anapurna, són també útils per desenvolupar les habilitats lingüístiques i interculturals.

Després d’una pausa per al cafè, l’Anna Subarroca Admetlla va dirigir un taller per afavorir l’ús del multilingüisme a l’aula de LE/CLE, que connectava amb el que la Juliana havia presentat anteriorment. Per poder parlar de multilingüisme primer cal delimitar el concepte, que no només consisteix a fer ús de múltiples llengües sinó que també implica el coneixement de diverses cultures que interactuen i que es complementen. Segons l’Anna, per tal que el multilingüisme sigui un recurs “efectiu i afectiu”, cal conèixer les llengües i els llocs d’origen dels estudiants, així com també col·laborar amb col·legues del departament que ensenyen altres llengües. El Dia Europeu de les Llengües és un bon pretext per realitzar activitats entorn de la diversitat lingüística, i, a més a més, la traducció també pots ser una eina interessant per tractar qüestions interculturals que afavoreixin una “autoafirmació de la identitat, local i global” (amb llibres com Lost in Translation d’Ella Frances Sanders, per exemple).

A continuació, en Guillermo Álvarez Sellán (universitats de Heidelberg i Mannheim) va proposar alguns canvis que es podrien introduir en la programació de les universitats alemanyes pel que fa al català dins els estudis de lingüística romànica, que en la immensa majoria d’universitats té un rol molt marginal. El català s’ensenya normalment des d’un punt de vista instrumental, però el fet que exhibeixi característiques comunes al subgrup iberoromànic i també al gal·loromànic fa que es pugui parlar d’una varietat de transició que palesa el contínuum lingüístic de la Romània i que, per tant, pot ser molt útil als estudiants de filologia romànica. Un enfocament d’aquest tipus -més formal- permetria arrelar el català amb més força als departaments on ja hi és present.

Tot seguit, l’Àlex Mir Romero va presentar els temes que tracta a l’assignatura de cultura que imparteix a la Universitat de Leipzig, en què fa un recorregut per la història de Catalunya i el Països Catalans a partir de textos i materials audiovisuals. La sèrie 300 (TV3) li permet encetar el curs per parlar sobre llengua i identitat així com plantejar per què cal (o no) preservar les llengües minoritzades i minoritàries. Des de l’Edat Mitjana i fins a l’actualitat, l’Àlex parla de literatura, música, cinema o societat teixint ponts entre el passat i el present, amb cançons de Roger Mas que versionen poemes de Verdaguer o pel·lícules sobre la Guerra Civil com Terra i Llibertat, de l’aclamat director anglès Ken Loach.

Finalment, la Laura Obradors Noguera (universitats de Frankfurt i Göttingen) va mostrar com una cita pot ser un molt bon pretext per aprendre català. Quan li van encarregar un curs de català hiperintensiu de trenta-dues hores en una setmana, la Laura va pensar en la sèrie Cites (TV3) com a punt de partida per treballar qüestions de llengua a classe, i va proposar als assistents que explotessin el seu vessant més romàntic i organitzessin una cita entre dos

individus, que posteriorment havien de representar davant la resta de companys. El resultat va ser tot un èxit i la creativitat dels estudiants va quedar reflectida en els guions que van escriure (alguns, fins i tot, van transformar-se en gats).

Havent dinat, va tenir lloc la tercera i última sessió de comunicacions. L’Anna Guaita Crespo (Universitat Lliure de Berlín) va tractar un tema també relacionat amb el multilingüisme, però des d’una perspectiva més interna: com cal ensenyar la varietat dialectal a l’aula de CLE? Atès que la majoria de materials didàctics tenen com a model lingüístic el català estàndard basat en el central, el professorat que no parla aquesta varietat evita, de vegades, certes formes dialectals amb la intenció de no confondre els estudiants (sobretot als nivells inicials). Cal, però, normalitzar l’ús dels dialectes i adequar la llengua a les necessitats de cada grup.

L’Amaia Orbe Barrio, la lectora de basc a la Universitat Lliure de Berlín, va reflexionar sobre el paper de les llengües minoritàries i minoritzades en la societat globalitzada. El multilingüisme és un valor a l’alça, però llengües com l’anglès, el xinès o l’espanyol, amb més parlants, són les que en surten beneficiades. Actualment existeix una forta tensió entre allò local i allò global, entre l’individu i la societat, i la lògica de mercat perjudica les llengües minoritàries perquè no poden competir en igualtat de condicions amb les llengües i cultures econòmicament més poderoses. En contra d’això, l’ecologia lingüística planteja la necessitat d’adaptar el paradigma de la biodiversitat a les llengües, i d’aquesta manera comprendre que formen part d’un ecosistema cultural en què cal mantenir un equilibri de forces.

L’Eduard Artés Cuenca (Universitat Humboldt de Berlín) va finalitzar la sessió amb una xerrada que entroncava amb allò que havia plantejat l’Amaia. A partir de l’experiència d’un curs sobre contacte lingüístic a la península ibèrica, l’Eduard va exposar els prejudicis lingüístics que encara té bona part de l’alumnat i algunes idees per combatre’ls a classe. Els textos de Juan Carlos Moreno Cabrera, per exemple, són molt útils per tractar les nocions de llengua comuna i nacionalisme lingüístic (i la seva connexió amb el capitalisme), mentre que la idea del genocidi lingüístic de Skuttnabb-Kangas, en contraposició al paradigma de la “mort” de les llengües, permet parlar d’agentivitat en la desaparició de llengües.

A banda del contingut didàctic, les jornades van ser també un punt de trobada per poder discutir alguns aspectes que afecten els lectorats d’Alemanya, Àustria i Suïssa i buscar estratègies comunes que millorin la docència i la promoció del català a les universitats i al territori on es vinculen. Es va parlar, entre d’altres, del nou programa de pràctiques que l’Institut Ramon Llull ofereix a l’alumnat dels països germanòfons o de la nova base de dades d’exàmens digitalitzats, que pot ser molt útil per entendre quins són els errors més freqüents que es cometen quan s’aprèn català. En definitiva, les jornades van ser un excel·lent fòrum per al debat de noves propostes didàctiques i la col·laboració entre els diferents lectorats.

 

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Anna Guaita