Resum i conclusions de la Jornada de formació per al professorat de català de les universitats d’Espanya i Portugal

Autor:
Lucía Medea García López

“Recursos tecnològics i innovació docent a l’aula de català com a llengua estrangera” va ser el títol de la jornada de formació per al professorat de català de les universitats d’Espanya i Portugal que es va dur a terme a la Universitat de Lisboa el dia 12 d’abril de 2019. Aquesta jornada, organitzada conjuntament per l’Institut Ramon Llull i l’àrea d’estudis catalans de la Universitat de Lisboa, es va centrar en l’ús de tecnologies i altres metodologies innovadores per a l’ensenyament de llengües estrangeres, especialment del català. Es van presentar cinc comunicacions de 30 minuts: tres del professorat de la Xarxallull i dues de professors de la Universitat de Lisboa. També van haver-hi dos tallers (de 60 i 90 minuts) per part d’investigadors de la Universitat de Lisboa i la Universitat de Ginebra.

La jornada va començar amb les paraules de benvinguda de la Dra. Ana Maria Martins, directora de l’Àrea de Ciències del Llenguatge, la qual va destacar la importància del català per obtenir un panorama general de les llengües romàniques, especialment per a l’alumnat de lingüística i llengües i literatures romàniques. A continuació el Dr. Rui Marques, director del Departament de Lingüística General i Romànica, va donar la benvinguda a la jornada i va remarcar la importància d’aquestes reunions per donar visibilitat als estudis catalans a la universitat. Finalment, la directora de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, Ariadna Puiggené, va destacar en el seu discurs els aspectes que es volen promoure amb l’organització d’aquest tipus de jornades: no només es pretén contribuir a la formació del professorat de la Xarxallull, sinó que també són plataformes a partir de les quals es poden establir vincles interuniversitaris i sinèrgies entre investigadors i professorat.

La Dra. Iria del Río, investigadora postdoctoral a la Universitat de Lisboa, va presentar el primer taller, dedicat a l’ús d’eines i recursos lingüístics a l’ensenyament de llengües. Ens va explicar com explotar els corpus a l’aula de CLE amb alguns casos pràctics i ens va descobrir eines com l’Sketch Engine, que serveix per generar ràpidament corpus de qualsevol llengua. Finalment, va reflexionar sobre allò que les màquines poden fer per facilitar i millorar (que no substituir) la tasca docent: des de preparació d’exàmens o d’exercicis específics, fins a avaluacions automàtiques del nivell d’un text, passant per la selecció de textos segons el nivell, entre d’altres.

Després d’una pausa per al cafè, el Dr. Albert Morales, investigador postdoctoral a la Universitat de Ginebra i antic lector de català a la Universitat Ca’Foscari de Venècia, va dirigir el segon taller: va explorar aplicacions didàctiques de l’anàlisi estadística textual i de la lingüística de corpus per millorar la competència escrita de l’alumnat. Concretament, va explicar com utilitzar alguns corpus amb finalitats didàctiques, va presentar alguns projectes actuals desenvolupats per altres investigadors, com el COCOTA, va mostrar algunes de les principals eines d’anàlisi de corpus i, finalment, va compartir la seva experiència amb l’ús d’un corpus escrit de textos universitaris dels seus alumnes a la Universitat Ca’Foscari de Venècia.

La primera comunicació va ser de Michele Broccia, professor d’italià i sard a la Universitat de Lisboa. Va compartir la seva experiència en la docència de sard sense manuals i amb un enfocament fonamentalment oral. Va fer una petita demostració del que seria una classe de sard, on l’alumnat va aprenent les estructures després d’escoltar-les, i utilitza diverses estratègies (com l’analogia o la col·laboració) per completar la informació que li falta i assolir-ne el contingut. Michele va explicar el concepte de “llibre líquid”, ja que el seu manual de sard és un document de word en blanc que ell va omplint, a la classe, mentre ensenya. És un llibre que es va creant i que canvia amb cada curs.

Abans de la pausa per al dinar, el professor d’espanyol (Universitat de Lisboa) Celso Serrano va reflexionar sobre l’ús d’activitats lúdiques per a l’ensenyament de llengües estrangeres. Va compartir algunes estratègies per tal de maximitzar l’eficàcia dels jocs a l’aula, i ens en va proposar alguns de moderns (com ara Password express i Dream on) que, tot i no tenir com a finalitat l’ensenyament de llengües, es poden adaptar fàcilment al context de l’aula.

Havent dinat, la Dra. Lucía Medea García, lectora de català a la Universitat de Lisboa, va reflexionar sobre l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) a través de les troballes de la neuroeducació. Primerament, va explicar els objectius i metodologies principals d’aquesta branca d’estudi, i va destacar alguns dels elements principals del procés d’ensenyament-aprenentatge segons la neuroeducació (creativitat, sorpresa, col·laboració…). Finalment, va proposar estratègies i activitats concretes per desenvolupar aquests elements a través de les TIC.

A continuació, la Dra. Júlia Llompart, lectora de català a la Universitat Autònoma de Madrid, va presentar elements i estratègies per a l’ensenyament de llengua catalana a l’alumnat de llengües romàniques. Va defensar una metodologia d’ensenyament del català basada en la intercomprensió en les llengües romàniques, la traducció, la reflexió metalingüística i les pràctiques plurilingües. Va compartir exemples reals amb alumnat castellanoparlant (que també tenia coneixement d’altres llengües romàniques), i va iniciar un debat amb els participants per veure quines estratègies utilitzem en aquest sentit.

Finalment, la comunicació de la Dra. Dolors Perarnau, lectora de català a la Universitat de Santiago de Compostel·la, va tractar de recursos i estratègies per a un curs de preparació dels Certificats IRL. Va compartir l’experiència de cursos multinivell (B1-B2-C1) i de només 20 hores. Són cursos que no només ajuden a la preparació de l’examen, sinó que treballen continguts rellevants amb estratègies diverses (moltes s de caire tecnològic) per tal d’implicar l’alumnat.

Abans de concloure la jornada amb unes breus paraules d’Ignasi Massaguer, coordinador de programes, i de Lucía Medea García, es va iniciar un debat on els participants i ponents van intercanviar punts de vista sobre alguns dels aspectes treballats durant el dia. Les noves tecnologies a l’aula, l’ús d’eines com  el corpus, les gamificacions i les metodologies que tenen en compte el plurilingüisme (romànic, especialment) van ser alguns dels punts que es van tractar amb noves idees, comparacions i connexions. A banda, també va haver-hi espai per debatre aspectes relacionats, com la digitalització d’exàmens que està realitzant l’IRL i que contribuirà al desenvolupament de la investigació en l’àrea de l’ensenyament del català.

Aquesta jornada va funcionar com a plataforma per compartir experiències i desenvolupar estratègies per part del professorat a Espanya i Portugal, amb alumnat que té una base de llengües romàniques. També es va debatre sobre les direccions que podria prendre l’ensenyament de català com a llengua estrangera, i la investigació vinculada en aquest camp. Finalment, no només es van detallar noves propostes didàctiques, sinó que es va promoure la col·laboració entre els diferents lectorats,  diferents investigadors i fins i tot entre les universitats implicades.