Blog Xarxa Llull

LLULL.CAT | XARXALLULL | FABERLLULL | BIENNAL D'ART DE VENÈCIA 2019
     
14/06/2019

Residència FABER – estades temàtiques

Avatar

Autor:
Neus Crisol

La Residència Faber (del llatí faber, ‘artesà, obrer, forjador…’) és una residència d’arts, ciències i humanitats ubicada a la ciutat d’Olot,  inaugurada el setembre de 2016. És un espai on professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats (escriptors, traductors, artistes de diverses disciplines, estudiosos, científics, etc.) venen a treballar en el seu projecte durant uns dies.

Faber ofereix estades temàtiques, en les quals professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats poden venir uns dies a treballar en els seus projectes i compartir experiències amb la resta de residents. Durant l’estada, els residents col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals o públic en general. El perfil de residents és de persones que necessitin un espai i un temps de treball productiu, persones que tinguin ganes de compartir el seu projecte amb els altres residents i de crear una comunitat amable i solidària.

En totes les estades, Faber posa tot tipus de facilitat per l’aprofitament del temps, i els residents que han passat per aquí així ho testimonien. El fet de no haver-se de preocupar per l’esmorzar ni pel sopar fa que es pugui aprofitar tot el dia. El paisatge i l’entorn de Faber fan que sigui fàcil descansar de la feina i conèixer millor la realitat de la Garrotxa i de Catalunya.

 

Us adjuntem informació de les dues properes residències:

  • El futur de les institucions culturals – del 13 de setembre al 4 d’octubre del 2019.
  • Polítiques migratòries, polítiques de diversitat – del 21 d’octubre al 22 de novembre del 2019.

El termini de presentació de candidatures és el 12 de juliol.

Per optar-hi, cal presentar (en català, castellà, anglès o francès):

  • carta de presentació (1 pàgina)
  • currículum (2 pàgines)
  • Projecte de treball a la residència (3 pàgines)
  • Proposta de dues activitats durant l’estada: lectures, seminaris, tallers, etc. (1 pàgina)

Més informació.

 

EL FUTUR DE LES INSTITUCIONS CULTURALS

Les institucions culturals d’arreu del món veuen com canvien les circumstàncies i els espais que les van crear i que fan que tinguin sentit. Canvia la cultura i canvia el món, canvien els públics i el coneixement que volen transmetre i canvien les distàncies entre espectadors i productors. Canvia el concepte d’autoritat, el d’exposició… Tot canvia, també la legitimitat i l’autoritat dels qui poden decidir com es comparteix el coneixement perquè canvia la identitat dels qui ho poden dir.

¿Podem portar un museu al telèfon? ¿Quins són els límits dels mediadors? ¿Tenen sentit els museus al segle XXI? ¿Quina responsabilitat tenen els gestors culturals i quin marge de maniobra? ¿Com redefinim els espais en una època tan accelerada com la nostra? ¿Podem democratitzar aquests espais i, si és així, quins mecanismes i quins marges trobem? ¿Quin és el rol de l’administració i de l’empresa? ¿Públic o privat? Aquestes i moltes altres preguntes seran objecte de debat a Faber durant l’estada “El futur de les institucions culturals”.

És per això que fem una crida a gestors, directors o treballadors d’institucions culturals diverses, historiadors, economistes, polítics, periodistes culturals, artistes, actors, músics i investigadors i professionals del camp que proposem. Volem debatre, entre tots, els reptes que afronten institucions com museus, biblioteques, fundacions, centres culturals i tot tipus d’equipaments.

 

EL FUTURO DE LAS INSTITUCIONES CULTURALES

Las instituciones culturales de todo el mundo ven como cambian las circunstancias y los espacios que las crearon y que hacen que tengan sentido. Cambia la cultura y cambia el mundo, cambian los públicos y el conocimiento que quieren transmitir y cambian las distancias entre espectadores y productores. Cambian el concepto de autoridad y el de exposición… Todo cambia, también la legitimidad y la autoridad de quienes pueden decidir cómo se comparte el conocimiento porque cambia la identidad de quienes lo pueden decir.

¿Podemos llevar un museo en el teléfono? ¿Cuáles son los límites de los mediadores? ¿Tienen sentido los museos en el siglo XXI? ¿Qué responsabilidad tienen los gestores culturales y qué margen de maniobra? ¿Cómo redefinimos los espacios en una época tan acelerada como la nuestra? ¿Podemos democratizar estos espacios y, si es así, qué mecanismos y qué márgenes encontramos? ¿Cuál es el rol de la administración y de la empresa? ¿Público o privado? Estas y muchas otras preguntas serán objeto de debate en Faber durante la estancia “El futuro de las instituciones culturales”.

Por todo ello hacemos un llamamiento a gestores, directores o trabajadores de instituciones culturales diversas, historiadores, economistas, políticos, periodistas culturales, artistas, actores, músicos e investigadores y profesionales del campo que proponemos. Queremos debatir, entre todos, los retos que afrontan instituciones como museos, bibliotecas, fundaciones, centros culturales y todo tipo de equipamientos.

 

THE FUTURE OF CULTURAL INSTITUTIONS

Cultural institutions around the world see how the circumstances and spaces that created them and that make sense of them change. Culture changes and the world changes, the audiences and the knowledge they want to transmit change and the distances between spectators and producers change. Everything changes, as does the legitimacy and authority of those who can decide how knowledge is shared because the identity of those who can say it changes.

Can we put a museum into a smartphone? What are the limitations of mediators? Do museums make sense in the 21st century? What responsibility do cultural managers have and what margins of manoeuvre? How do we redefine spaces in an era as accelerated as ours? Can we democratize these spaces and, if so, what mechanisms and boundaries do we find? What is the role of administration and business? Public or private? These and many other questions will be debated in Faber during the stay “The future of cultural institutions”.

For all these reasons, we appeal to managers, directors or workers of diverse cultural institutions, historians, economists, politicians, cultural journalists, artists, actors, musicians and researchers and professionals in this area. We want to discuss the challenges faced by institutions such as museums, libraries, foundations, cultural centres and all kinds of facilities.

 

POLÍTIQUES MIGRATÒRIES, POLÍTIQUES DE DIVERSITAT

En un món globalitzat i globalitzador les preguntes que ens fem sobre les polítiques que han de descriure o gestionar els fluxos de persones són cada vegada més nombroses. Els conflictes polítics, els canvis socials i econòmics, els acords comercials i diplomàtics tenen com a conseqüència migracions, de vegades voluntàries, de vegades forçades. Situacions com les del Brexit, el mur de Trump o les rutes migratòries del nord d’Àfrica són només tres exemples de la diversitat de situacions a què ens enfrontem de manera habitual.

Els països han d’afrontar situacions que els qüestionen, que friccionen amb el seu status quo. Hi ha canvis demogràfics, noves religions, piràmides d’edat que modifiquen la seva forma, noves creences i oportunitats econòmiques i de treball. Problemes i oportunitats que no són nous, no en va fa segles que es busquen noves terres i nous pobles. Avui la informació de què disposem és ingent.

El coneixement, també, però cal ordenar-lo. És per això que fem una crida a sociòlegs, politòlegs, antropòlegs, historiadors, educadors socials, economistes, advocats i investigadors i professionals del tema en residència que proposem. Volem debatre entre tots els reptes que afronten els governs, les institucions i els ciutadans que han de conviure amb aquests canvis.

 

POLÍTICAS MIGRATORIAS, POLÍTICAS DE DIVERSIDAD

En un mundo globalizado y globalizador las preguntas que nos hacemos sobre las políticas que deben describir o gestionar los flujos de personas son cada vez más numerosas. Los conflictos políticos, los cambios sociales y económicos, los acuerdos comerciales y diplomáticos tienen como consecuencia migraciones, a veces voluntarias, a veces forzadas. Situaciones como las del Brexit, el muro de Trump o las rutas migratorias del norte de África son sólo tres ejemplos de la diversidad de situaciones a las que nos enfrentamos de manera habitual.

Los países deben afrontar situaciones que los cuestionan, que fricciones con su status quo. Hay cambios demográficos, nuevas religiones, pirámides de edad que modifican su forma, nuevas creencias y oportunidades económicas y de trabajo. Problemas y oportunidades que no son nuevos, no en vano hace siglos que se buscan nuevas tierras y nuevos pueblos. Hoy la información de que disponemos es ingente.

El conocimiento, también, pero hay que ordenarlo. Es por eso que llamamos a sociólogos, politólogos, antropólogos, historiadores, educadores sociales, economistas, abogados e investigadores y profesionales del tema en residencia que proponemos. Queremos debatir entre todos los retos que afrontan los gobiernos, las instituciones y los ciudadanos que tienen que convivir con estos cambios.

 

 

MIGRATION POLICIES, DIVERSITY POLICIES

In the globalized and globalizing world, questions we ask ourselves about the policies that should describe or manage the flows of people are increasingly numerous. Political conflicts, social and economic changes, trade and diplomatic agreements result in migrations, sometimes voluntary, sometimes forced. Situations, such as Brexit, the Trump Wall or the North African migration routes are just three examples of the diversity of situations we regularly face.

Countries have to deal with situations that challenge them, that undermine their status quo. There are demographic changes, new religions, age pyramids that modify their form, new beliefs and economic and work opportunities. Problems and opportunities that are not new, not in vain have new lands and new peoples been sought for centuries. Today the information we have is enormous.

Knowledge, too, but it must be ordered. That is why we call sociologists, political scientists, anthropologists, historians, social educators, economists, lawyers and researchers and professionals in the subject to the residency program that we offer. We would like to have discussions among all the challenges faced by governments, institutions and citizens who have to live with these changes.

 

 

 

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Avatar

Neus Crisol