Blog Xarxa Llull

LLULL.CAT | XARXALLULL | FABER RESIDENCY | BIENNAL D'ART DE VENÈCIA 2019
     
21/05/2018

Pinzellades sobre Catalunya a Jerusalem

La Universitat Hebrea de Jerusalem ha pogut gaudir en aquestes últimes setmanes de dues conferències sobre la situació lingüística i cultural de Catalunya. La primera la va dur a terme Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid, el diumenge 29 d’abril. Titulada “Spanish linguistic supremacism: the case of Catalonia”, el professor va subratllar la necessitat de fer servir el terme “supremacisme” en parlar de les relacions entre les diverses llengües de l’estat espanyol, per exemple, perquè generalment s’assumeix que un catalanoparlant pot aprendre castellà més fàcilment que no pas un castellanoparlant català, quan “això no és veritat”. De fet, l’alt grau de similitud que tenen aquestes llengües (així com amb el gallec, l’asturià o l’aragonès) obre la porta a poder-les ensenyar a escoles de tot l’estat, segons Moreno Cabrera, una mesura que convertiria l’estat espanyol realment en plurinacional i contribuiria al millor coneixement de les seves parts. Ara mateix, si es vol parlar en una llengua diferent del castellà a l’Audiència Nacional, per exemple, es necessita un traductor i “això és un desastre”, sentenciava el professor.

La setmana següent la protagonista va ser Assumpta Aneas, professora de relacions interculturals de la Universitat de Barcelona, que el dimecres 9 va presentar la conferència “Catalonia: a history of values, treasures and fights”. Va fer un ràpid repàs històric dels valors que conformen la cultura catalana, en què va parlar de casos com el de Santa Maria del Mar, una església construïda a iniciativa dels veïns del barri de la Ribera (i no de les institucions del moment), per il·lustrar l’associacionisme amb què Aneas caracteritza la cultura catalana. Una altra construcció tan singular com els castells reflecteix també aquest “esperit de fer pinya i ajudar-se els uns als altres”. A més, també va parlar de com altres cultures que han entrat recentment a la societat catalana i de quina adopció han tingut, ja sigui a través de celebracions, com ara la “Feria de Abril”, o a través de la participació en la vida política, en al·lusió a la diversitat cultural que es pot trobar al Parlament, per exemple.

Les dues xerrades van tenir continuïtat a títol més informal, ja fos a la sala mateixa o en un bar proper, cosa que també va donar la possibilitat als conferenciants de conèixer una mica millor la realitat en què es trobaven.

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

David Ginebra