Blog Xarxa Llull

LLULL.CAT | XARXALLULL | FABER RESIDENCY | BIENNAL D'ART DE VENÈCIA 2019
     
17/10/2019

NORMA I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA: LA GESTIÓ NORMATIVA EN CONTEXTOS PLURICÈNTRICS. FRANCOFONIA I CATALANOFONIA – París, 9/12/19

Autor:
Neus Crisol

Etiquetes: , , ,

Us adjuntem el programa de la Jornada Jornada científica organitzada pel Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la cooperació del Ministeri de Cultura (Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França) i l’Institut Ramon Llull.

Dirigit per Teresa Cabré (Institut d’Estudis Catalans) i Mònica Güell (Universitat de la Sorbona), tindrà lloc el proper 9 de desembre al Centre d’Estudis Catalans de París.

 

La gestió normativa contemporània constitueix un dels focus d’atenció preferent de l’anomenada planificació del corpus, un dels dos centres d’actuació que ens proposa Heinz Kloss a l’hora de segmentar la planificació lingüística. El descrèdit de la lingüística tradicional, espai en què la prescripció troba un encaix especialment còmode, ha motivat que els nous paradigmes aborden la relació norma-variació des de plantejaments descriptius (estructuralisme i generativisme) i d’adequació comunicativa (sociopragmàtica). Sens dubte, la nova dimensió que ha pres la consideració de l’estructura de la variació ha condicionat molt les noves orientacions que emanen de les acadèmies. Avui dia, aquestes institucions es debaten entre el seguiment d’una tradició de rigidesa prescriptiva i la nova mirada del fet lingüístic que es desprèn dels nous plantejaments teoricometodològics.
D’altra banda, una de les derivades de la mundialització homogeneïtzadora ha estat l’emergència d’actituds, individuals i colꞏlectives, que reivindiquen el manteniment de les identitats amenaçades. L’esmentada actitud, en l’àmbit de l’establiment de la varietat referencial (estàndard), ha propiciat una demanda creixent de models demarcatius, sovint des d’entitats politicoadministratives amb voluntat de mostrar la seua especificitat en el marc de la comunitat lingüística. L’activitat acadèmica que proposem té com a objectiu contrastar les dinàmiques normatives de dues llengües amb perfils sociolingüístics diferents: el francès, una llengua plenament incardinada en la dinàmica comunicativa actual, amb una comunitat lingüística discontínua de gran envergadura, i el català, una llengua amb dinàmiques comunicatives deficitàries (amb una gradació territorial de subordinació lingüística), amb una comunitat lingüística més compactada i de dimensions menors, tot i que amb processos d’individuació encara vigents.

 

Programa Jornada Norma i Diversitat_20191209

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Neus Crisol