Blog Xarxa Llull

     
19/05/2018

Maig a Zadar

Autor:
Artur Garcia

Oh, que cansat estic de la meva pobra, bruta, trista i dissortada vida de lector. I com m’agradaria allunyar-me’n oest enllà, de nou a Barcelona, on diuen que la vida és mestissa i els bars de menús de l’Eixample ja sobrepassen els 15 €. Aleshores, davant de la congregació de tècniques de l’IRL diria: “Com l’ocell que deixa el niu, així abandono Zadar”, mentre jo, ben lluny, me’n riuria de les Memòries del curs i dels Certificats Oficials de Nivell C-1 d’aquesta meva àrida feina, però no he de seguir el meu somni. I em quedaré aquí fins a completar aquesta darrera crònica per al bloc de la Xarxa Llull. Car també soc molt responsable i seriós, i estimo amb un desesperat dolor aquesta pobra, bruta, trista i dissortada vida de lector.

Ho sap tothom i és quasi profecia que el duríssim hivern dàlmata desemboca sempre en una florida primavera en la qual, la ciutat i els seus habitants, fem veure que Zadar és un lloc digne de veure. Per aquest motiu, encapsem durant el mes de maig totes les activitats que no fem la resta del curs.

Seminari de traducció poètica

Aquest any les activitats començaren amb l’arribada del poeta i traductor (i lector de català a hores lliures) Xavier Farré. El poeta, que té la residència fiscal a Cracòvia va tenir la gentilesa de visitar-nos (gràcies programa Erasmus +!) per tal de poder fer un taller de traducció poètica a la formosa illa de Pasman. Abans, 3 de maig, va impartir una classe magistral de traducció i fidelitat poètica al selecte públic estudiantil de Zadar.

Els dies 4, 5 i 6 de maig, doncs, ens vam reunir a una casa rural de Mali Pašman (literalment, Petita Pasman, un llogaret de quatre masies). El grup de treball el conformàvem 8 persones que treballàrem en parelles cooperatives. Els gallecs van poder disposar de l’equip titular format pel poeta Isaac Xubín i el lector de gallec a Zadar, Alejandro Martínez. L’equip croat va saltar al camp amb Nikola Vuletić i dues estudiants de nivell avançat de gallec i de català: Sara Mašek i Rebeka Vasilj, respectivament. L’equip basc va tenir una baixa d’última hora i el poeta Rikardo Arregi no ens va poder acompanyar a causa d’una lumbàlgia. Així que vam poder comptar només amb el lector d’èuscar de la Universitat de Leipzig, Unai Lauzirika. Per sort, Nikola Vuletić té el do de la ubiqüitat lingüística i, fa uns mesos, va decidir afegir una 13a llengua al seu lexicó. Així que ara ja enraona també la llengua de Karlos Arguiñano i el va poder ajudar. Teníem la sort, a més, que Isaac Xubín va viure sis anys al País Basc i que també en coneix l’idioma. Finalment, hi havia l’equip català, que comptava amb en Xavier Farré (parlant de polonès, eslovè i profund coneixedor de les llengües eslaves i centreeuropees) i un servidor, que tot i ser de Barcelona sap pronunciar la schwa [ə].

La mecànica de treball va ser extraordinària. Durant el primer dia vam traduir del basc els poemes d’Arregi (ajudant-nos d’una versió castellana i de les indicacions de Lauzirika) al català, al gallec i al croat. De forma simultània. Els poemes d’Arregi són d’una bella simplicitat aclaparadora. Us en recomano la lectura.

El segon dia vam fer el mateix però traduint els poemes de Xubín del gallec al basc, al croat i al català. De forma simultània. Llegir Xubín és com admirar i tocar Galícia a l’ensems. La comprensió lectora esdevé tàctil i podreu palpar la costa de Vigo amb els capcirons dels dits. Us en recomano la lectura.

El darrer dia els poemes de Xavier Farré van ser traduïts al croat, al basc i al gallec. De forma simultània. Ningú ha captat millor l’essència de la desubicació que el poeta de l’Espluga de Francolí. Travessareu fronteres de paper per adonar-vos-en que, a la fi, tot comença en un mateix. Us en recomano la lectura. Tots tres, doncs, en qüestió de tres dies, van ser traduïts a tres llengües (10 poemes cadascun).

Aprofito la finestra oberta per aconsellar-vos que, si voleu anar de vacances a Croàcia,  us podeu allotjar a la casa on férem el seminari. Ubicada al cor de l’illa (com m’agradaria escriure guies turístiques), a 15 minuts de la platja, disposa d’àmplies habitacions i d’un servei de pensió completa. La propietària, Teta Irma, és una cuinera excel·lent i millor persona. No deixeu de demanar els popets a la dàlmata —cuits al forn sobre un llit de patates; i la pasta casolana amb tonyina i ou dur. Licors destil·lats per la mateixa Teta Irma i fritules fregits a l’instant. Tots els productes són, no ja de Km0, sinó de “metre 0”!, car provenen de l’hort de la casa i dels animals de granja (és a dir, els únics necessaris) que també hi viuen. Una experiència gastronòmica mística. Llull o Verdaguer no haurien perdut el temps escrivint poemets si haguessin tastat algun plat a Mali Pašman —perquè fer-ho significa tocar un tros de cel amb la punta de la llengua. Des que en vaig tornar, que tot ha perdut el seu sabor i ni el pot de Nutella pot endolcir-me l’existència.

La casa també disposa d’una taula de billar americà.

Jornades Iberoromàniques

Aquest any les Jornades es van celebrar entre el 7 i el 10 de maig. Es van inaugurar amb una taula rodona protagonitzada pels protagonistes oficials de Pasman (Vuletic, Xubín, Farré i Lauzirika) sobre traducció literària. Va ser tot un èxit de públic que àdhuc sorprengué els mateixos participants i organitzadors. Vam fer un recital poètic iberoromànic amb algunes de les traduccions concebudes a Pašman i vam gaudir de la presència de l’escriptor de contes Damià Bardera. El seu pas per Zadar ha quedat recollit en aquesta crònica publicada al diari digital Núvol.

https://www.nuvol.com/noticies/damia-bardera-de-lemporda-a-la-dalmacia/

Així que no m’enrotllo més.

Nictàlgia en el cel elèctric

El 16 de maig Zadar va ser el punt d’arrencada de la gira europea Nictàlgia en el cel elèctric del duet Mireia Vives & Borja Penalba acompanyats pel poeta David Caño. Els tres artistes han fusionat el seu talent per crear un nou xou en què la literatura i la música s’abracen molt fort, com en un anunci de torrons de Nadal. L’espectacle poètic-musical, doncs, es va celebrar al Kneževa Palača de la ciutat vella, un espai privilegiat (restaurat de fa un any), que va acollir els estudiants i els zadarencs desocupats un dimecres al vespre, per tal de gaudir de la modulada veu de Vives i del virtuosisme digital de Penalba. Van cantar poemes del susdit David Caño, de Maria-Mercè Marçal, de Blai Bonet i, és clar, de Vicent Andrés Estellés (només faltaria, tenint en compte que Mireia i Borja són valencians; la sorpresa seria que no ho fessin).

L’endemà, 17 de maig, van actuar també a Zagreb, al cèntric Bar Melin, un local que també us recomano, si us vaga d’acostar-vos-hi algun dia. Però, vaja, el que passi a la capital de la República de Croàcia, vist des de Zadar (el veritable rovell de l’ou de la galàxia), com ja us podeu imaginar, no té cap mena de transcendència.

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Artur Garcia