Blog Xarxa Llull

LLULL.CAT | XARXALLULL | FABER RESIDENCY | BIENNAL D'ART DE VENÈCIA 2019
     

El viatger que torna a Zadar

Autor:
Maite Coll

Aquest mes passat, del 10 al 13 d’octubre, ens va visitar Pau Sanchis, amb un doble motiu: el seminari de poesia per als estudiants de català de la universitat i el congrés del PEN Croat, que se celebrava els mateixos dies a Zadar.

Abans de res cal dir que Pau Sanchis és el primer lector de català que va tenir la universitat i que, juntament amb Nikola Vuletić, són els que van posar les bases del que avui és el Departament d’Estudis Iberoromànics que hi ha a Zadar. Així, podem dir, doncs, que els estudis de català aquí van néixer, créixer i consolidar-se amb ells al capdavant.

Tanmateix, Pau Sanchis és també, actualment, un dels principals traductors del serbocroat al català. Ha traduït, entre altres, escriptors com Janko Polić Kamov, Marko Pogačar, Petar Matović, Zoran Malkoč o Antun Branko Šimić. I, a més a més, també s’ha dedicat a estudiar els ponts de diàleg que s’han obert entre la literatura croata i la literatura catalana mitjançant les traduccions.

La nostra cita va començar, doncs, dijous a la tarda amb més d’una trentena d’estudiants de català a l’aula 136, quan Pau Sanchis hi va tornar a donar classe de català. Aquest cop, però, es tractava del seminari de literatura catalana “Algunes claus parcials sobre literatura catalana per a lectors croats”. Ens va parlar de poesia catalana del s. XX, i vam fer un recorregut ampli i significatiu a través de les grans veus de la literatura catalana del segle passat. Començàvem amb Joan Maragall i acabàvem amb Maria Mercè Marçal, passant per Clementina Arderiu i Vicent Andrés Estellés, entre altres.

L’endemà, divendres, era el dia de les comunicacions al congrés Migratory voices: Mediterranean unity in diversity, organitzat pel PEN Croat i alguns departaments de la universitat. Allà el nostre convidat feia la segona participació; es va dirigir al públic amb la comunicació “El lenguaje perverso: ¿por qué los llamamos refugiados si no los amparamos?”, on feia un anàlisi crític de l’ús del llenguatge en l’anomenada “crisi dels refugiats” a partir de l’obra “Serem Atlàntida” de Joan Benesiu.

Per concloure aquest congrés, dissabte a la tarda vam assistir al recital poètic “Poetics of Dislocation: Transcultural Readings”, un recital multilingüe en què es van poder sentir la pluralitat de veus d’escriptors que aplegava el congrés. Pau Sanchis hi va recitar al costat de Tonko Maroević, els dos poetes llegien els seus versos amb la complicitat de saber-se traductors de l’altre: primer un llegia els seus versos, i seguidament l’altre ens n’oferia la seva versió, en català o croat.

Van ser només quatre dies en què, tot i haver gaudit de la diversitat de les veus mediterrànies, nosaltres ens quedem, sobretot, amb el fet d’haver-ne retrobat una d’extraviada.

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Maite Coll