Blog Xarxa Llull

     
11/12/2017

Convocatòria de comunicacions: Col·loqui Internacional «Josep Palau i Fabre, confluències poètiques i artístiques»

Autor:
Neus Crisol

El Centre d’Études Catalanes organitza, en col·laboració amb Études Catalanes (CRIMIC EA 2561) i AMERIBER (EA 3656), el Col·loqui Internacional «Josep Palau i Fabre, confluències poètiques i artístiques», que tindrà lloc a París els propers 27 i 28 de setembre del 2018. 

Algunes obres fan singularment cos amb la vida dels seus autors. La de Josep Palau i Fabre (1917-2008) fou testimoni dels nombrosos ponts entre Catalunya i França, així com dels que uneixen les arts. Incansablement Palau va anar a pouar orientacions noves en el més profund de cadascun dels camins de la seva obra. I els camins van ser molts: poesia, teatre, crítica d’art, traducció… Els primers poemes, començats a primers dels anys 1940 confegiren Poemes de l’Alquimista, un dels reculls cabdals de poesia catalana del segle XX. En aquell moment el poeta tingué un paper determinant en la reivindicació del camp literari català, perseguit per les noves autoritats. Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu o Miquel Dolç l’acompanyaren, figures tutelars o camarades d’armes. Posaren els fonaments de les primeres estructures d’aquest camp en ruïnes, particularment amb les revistes Poesia i Ariel.

De 1945 fins a 1971 Palau i Fabre visqué a França com a refugiat polític. Hi construí una sòlida obra teatral al voltant de personatges i arguments arquetípics. Palau publicà el 1946 Doble assaig sobre Picasso i conegué l’artista a París un any després. La seva capacitat de penetració de l’obra picassiana fou incomparable. N’esdevingué un dels grans especialistes, mundialment reconegut, i un dels seus amics més propers. Anà publicant monografies i els seus textos sobre el cubisme ou sobre « Guernica » són avui encara de referència. Com a crític literari recollí els seus textos esparsos a Quaderns de l’Alquimista. Bon coneixedor de la llengua francesa, es trobà amb Antonin Artaud, Albert Camus, Octavio Paz, María Zambrano i alguns dels membres del grup d’artistes de Montparnasse. Traduí al català a Artaud, Honoré de Balzac, l’obra poètica en prosa d’Arthur Rimbaud i poemes de Stéphane Mallarmé. L’obra de Josep Palau i Fabre no ha deixat de ser reivindicada per les joves generacions de poetes i dramaturgs catalans. Es pot qüestionar, interrogar i analitzar des de diferents angles. Tots dibuixen l’excepcional volada intel·lectual d’un home que va encarnar les decisives transferències culturals entre Catalunya i França. Aquest col·loqui pretén doncs analitzar una obra viva, admirada i llegida, especialment aquest any de celebració del centenari del seu naixement.

Us proposem de reunir-nos a París, a la Sorbona, els 27 i 28 setembre de 2018 i us preguem que ens informeu abans del 15 de gener de 2018 de la vostra participació, així com del títol de la vostra de comunicació i del resum.

Direcció científica: Marc Audí (Université Bordeaux Montaigne), Mònica Güell (Université Paris-Sorbonne).

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Neus Crisol