Taula rodona amb Jordi Savall a la Universitat de Harvard
Autor:
Gemma Gil
El passat 6 de febrer el músic i intèrpret de viola de gamba Jordi Savall va participar en una taula rodona sobre la seva obra a la Universitat de Harvard. L’acte, organitzat en el marc del programa d’Estudis Catalans finançat per l’Institut Ramon Llull, es va poder fer gràcies a la col·laboració del Departament de Llengües i Literatures Romàniques amb el Departament de Música. Va ser finançat per aquests dos departaments, el Provostial Fund Committee, el Committe on Medieval Studies i el Boston Early Music Festival, que havia convidat un dels grups dirigits per Savall, Hespèrion XXI, a fer un concert a Cambridge el diumenge 5 de febrer.
La taula rodona va ser tot un èxit. Unes noranta persones es van aplegar en una sala que aviat es va fer petita, atretes per una de les personalitats més internacionals de la cultura catalana. Va ser presentada per la professora d’estudis medievals Virginie Greene, i es va desenvolupar a partir de les preguntes que li van fer, en un primer moment, Maria Dasca, segonament, la professora i musicòloga Kate van Orden i, finalment, el públic. D’entrada es va parlar de la seva descoberta de la viola de gamba i del seu interès a interpretar un instrument de gran popularitat durant l’època moderna, per al qual es conserva un ampli repertori de peces. Després es va comentar la seva trajectòria en tant que intèrpret i historiador de la música, en la mesura que la seva faceta com a historiador ha permès no només de redescobrir manuscrits i instruments antics, sinó també d’imbuir-los de vida “des de la perspectiva del temps”. Finalment, es va destacar la dimensió transcultural de la seva obra, interpretable com a reacció en contra de binarismes com ara la distinció entre música institucional/popular, clàssica/moderna, o la mateixa divisió entre espais culturals. Considerant la música com la “història viva dels éssers humans”, l’obra de Savall és també l’expressió de l’experiència de la diferència cultural, entesa com a oportunitat d’experimentar, a la vegada, el passat cultural i la diferència ètnica. Per les seves múltiples imbricacions amb les diverses tradicions culturals que han bastit Europa, l’activitat va suscitar un intens debat, en el qual van participar musicòlegs, romanistes, músics i comparatistes. Savall va acompanyar les seves explicacions amb la viola de gamba i va respondre a una pregunta del públic sobre la diàspora sefardita interpretant una cançó. Va ser un plaer escoltar-lo i poder compartir amb ell un vespre tan carregat d’intensitat i emoció.
Vols fer un comentari?