Seminari en línia sobre traducció (Polònia)

Autor:
Roger Miret

Pocs dies després de l’èxit de les Jornades de didàctica, la UAM de Poznan i la Universitat
Jagellònica de Cracòvia van tenir la satisfacció de tancar un Seminari en línia sobre traducció molt
fructífer. El cartell anunciava tres convidats amb una llarga i eminent trajectòria: Xavier
Farré, Dolors Udina i Toni Clapés.

El 5 de novembre Xavi Farré (Universitat de Cracòvia), poeta i traductor de destacats autors
polonesos i eslovens, va oferir un taller dedicat a la traducció del poema “Świat (poema
naiwny)”, de Czesław Miłosz. Després de contextualitzar-lo, Farré va plantejar les preguntes
que cal fer-se a l’hora de traslladar al català un text com aquest, i els alumnes van tenir
l’oportunitat d’intercanviar propostes de traducció i debatre-les. El taller els va agradar tant que
van dir que se’ls havia fet curt!

El 18 de novembre Dolors Udina (UAB), una traductora cabdal en el sistema literari català (en
aquest cas de l’anglès), va fer una ponència molt personal sobre què significa per ella practicar
aquest ofici, que és ‘solitari’ ‘difícil’ però ‘gratificant’. Essencialment va fer un repàs de la seva
trajectòria, explicant com s’ha anat formant al llarg dels anys, amb quines dificultats s’ha trobat
i com les ha superat. La conferència va resultar especialment interessant i entranyable perquè,
lluny de pontificar, Udina es va mostrar com algú en procés d’aprenentatge, proper a les
persones a qui pretenia ajudar amb el seu exemple, i constantment va enriquir el seu discurs
amb l’experiència i les opinions de companys de professió.

Tot seguit, Toni Clapés, conegut especialment com a poeta, i també traductor (del francès), va
reflexionar sobre la naturalesa del llenguatge poètic i de les implicacions de traduir-lo. És
impossible resumir l’entramat d’idees que va exposar, però ens agradaria apuntar-ne l’eix
principal: atès que la poesia restitueix a la llengua la seva puresa, va venir a dir Clapés, el treball
del traductor ha de ser per força limitat i frustrant, però al mateix temps crea una riquesa
(artística, moral, espiritual) que el justifica absolutament. Això, que dit així fa poc efecte, en
boca del ponent va ser un desplegament de sensibilitat i saviesa propis d’un poeta amb totes les
lletres, una dissertació d’aquelles que ens fan venir ganes de deixar l’ordinador i obrir un bon
llibre.

La veritat és que les Jornades ens han deixat tres sessions memorables i una bona reserva
d’entusiasme per continuar aprenent i organitzant esdeveniments com aquest.