Publicació de ‘La Nazione Catalana. Storia, Lingua, Politica, Costituzione nella Prospettiva Plurinazionale’

El lectorat italià celebra la publicació del volum La Nazione Catalana. Storia, Lingua, Politica, Costituzione nella Prospettiva Plurinazionale, coordinat per Jorge Cagiao y Conde, Gennaro Ferraiuolo i Patrizio Rigobon, una obra d’extrema actualitat que forneix al lector un material ric per entendre la situació política catalana. L’obra, que es presentarà en ocasió XII Congrés Internacional de l’Associació Italiana d’Estudis Catalans que tindrà lloc del 29 de novembre a l’1 de desembre a Siena, destaca tant per la qualitat de les contribucions individuals, com per l’exhaustivitat que resulta del seu caràcter interdisciplinar; i és que història, història literària i cultural, antropologia, teoria política i dret dialoguen al llarg de tota l’obra per donar forma a una anàlisi completa i rigorosa.

El volum s’enceta amb una introducció d’Alain-G. Gagon, en què l’autor ens ofereix una reflexió sobre els conceptes d’identitat, nació i estat, amb especial èmfasi en les propostes federalistes com a model que garanteix millor els drets de les minories. El cos d’aquesta monografia es divideix en dues parts. La primera proporciona una suggerent anàlisi de la centralitat que ocupa, en les revindicacions catalanes, el component cultural. Així, trobem una contribució a cura de P. Rigobon sobre les maneres amb què el conflicte entre Catalunya i Espanya s’ha fet sentir en l’àmbit literari i, més generalment, sobre la supervivència del català com a llengua literària; seguida d’una aportació que descriu els canvis recents en l’àmbit de la política lingüística i, per tant, en les ideologies lingüístiques imperants a Catalunya. A. Branchadell, que n’és l’autor, clou la seva intervenció fent algunes consideracions i propostes sobre la política lingüística d’una hipotètica Catalunya independent. Segueix un article d’A. Bosch i Rodoreda que ens ofereix una visió panoràmica i completa de la situació de la llengua catalana als Països Catalans, tot esmentant les institucions i els recursos disponibles per difondre i/o aprendre el català, entre els quals dedica una apartat a l’Institut Ramon Llull i a la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior. Aquesta primera part es tanca amb un article a càrrec de G.C. Cattini sobre la catalanitat, la immigració castellanoparlant del segle XX i la integració en la societat catalana.

La segona part se centra més específicament en les relacions entre Catalunya i Espanya i en l’anàlisi de l’actual situació política. J. Cagiao y Conde descriu alguns moments de la història de l’Estat espanyol per demostrar que l’actual situació no és sinó la culminació d’una problemàtica històrica de l’encaix polític i territorial de Catalunya amb Espanya. En aquest sentit, l’autor defensa que ens trobem davant una crisi de l’actual model territorial i proposa el federalisme plurinacional com a solució. L’orientació històrica d’aquest article enllaça amb l’aportació de K.-J. Nagel, el qual reconstrueix la història del catalanisme polític per tal de caracteritzar-ne els diferents avatars, tot distingint i definint alguns conceptes que a vegades s’han emprat de manera confusa (regionalisme, catalanisme, independentisme, sobiranisme, autonomisme…). Segueix una anàlisi d’A. Geniola, el qual parteix de les eleccions de 1980 per analitzar els motius pels quals el catalanisme del règim de les autonomies s’ha decantat, trenta anys després, per la defensa de posicions independentistes. Completa la progressió cronològica M. Sanjaume-Calvet, la contribució del qual arrenca a partir de la reforma de l’Estatut l’any 2006 per desenvolupar un estudi sobre el passat més recent; i tanca aquesta segona part G. Ferraiuolo tot contextualitzant el cas català des d’un punt de vista internacional i establint una comparació entre el casos escocès, canadenc i espanyol i els respectius ordenaments jurídics i estratègies argumentatives. Per acabar, Patrizio Rigobon enumera en un apèndix els articles que han aparegut en la premsa italiana sobre els esdeveniments que es van produir a casa nostra fins al desembre de 2017, donant així un instrument que de ben segur serà útil a estudiosos del tema que ens ocupa, italians i no, com també als lectors curiosos.

Des d’aquí, felicitem els autors del volum per la feina feta i us en recomanem la lectura!