Immersió en el paisatge lingüístic de la Badia de Palma a Alemanya

Autor:
Gemma Gil

‘El català davant els turistes. Anàlisi de la presencia de la llengua minoritària de Mallorca en el Paisatge Lingüístic de la Badia de Palma’

Aquest és el títol de la conferència que el Dr. Antonio Bruyèl-Olmedo, filòleg, director acadèmic de l’Escola de Turisme de Balears i especialista en l’estudi del paisatge lingüístic ens ha ofert a les universitats de Saarland i Tubinga (Alemanya).

El 26 de gener, el Dr. Antonio Bruyèl-Olmedo va oferir aquesta conferència a la Universitat del Saarland, davant un nodrit públic format per professorat de diverses facultats i estudiantat del departament de Romàniques. Després d’una introducció als conceptes bàsics i metodològics del paisatge lingüístic, i d’apuntar les immenses possibilitats que encara té aquesta disciplina, el professor Bruyèl-Olmedo ens va capbussar en un mar de fotografies amb elements que, habitualment, ens passen desapercebuts, almenys conscientment: rètols, cartells, pintades, etc. Gràcies a unes classificacions aclaridores i una anàlisi rigorosa i crítica, ens va guiar per aquest corpus en un recorregut no exempt de sorpreses: una de les més doloroses és que el català té una presència d’un esquifit 15,2% en aquest espai tan internacional. Apassionat per aquesta temàtica, el conferenciant va mantindre l’atenció dels assistents fins al final, tal i com es va demostrar amb les preguntes i reflexions que van sorgir en finalitzar la xerrada.

El 27 de gener, el Dr. Antonio Bruyèl-Olmedo va visitar la Eberhard-Karls Universität Tübingen. En el marc de la jornada de conferències “Aktuelle Themen der romanischen Sprachwissenschaft”, el Dr. Bruyèl-Olmedo va presentar en conferència el seu treball “El català davant dels turistes. Anàlisi de la llengua minoritzada de Mallorca en el Paisatge Lingüístic de la Badia de Palma”, en el qual presenta l’anàlisi de més 700 mostres de la presència i la relació entre les llengües en l’espai públic de Magaluf, Palmanova i S’Arenal. En aquest treball es palesa que la presència del català en el paisatge lingüístic de la badia de Palma és molt minoritària en relació amb l’altra llengua oficial, el castellà, i les llengües de la majoria dels turistes que arriben a la zona, l’anglès i l’alemany. Alhora, va esbossar idees i propostes per fer-lo més visible en un marc com el que descriu, tot explicant idees i conceptes referents a l’estudi del paisatge lingüístic i fent que els assistents participessin del debat amb un estil comunicatiu i un punt irònic que va agradar molt al públic, que va aplegar investigadors de la universitat, així com estudiants de les assignatures ofertes pel lectorat de català.

Els professors d’Estudis Catalans de totes dues universitats ens hem coordinat per tal d’aprofitar al màxim els recursos humans i econòmics i aconseguir el major impacte amb el menor cost possible; però aquests actes han estat possible gràcies suport econòmic de les càtedres de la Prof. Dr. Claudia Polzin-Haumann (Saarlandes) i de la Prof Dr. Sarah Dessì-Schmid (Tubinga); a més, en el cas de Saarbrücken, també hi va jugar un paper fonamental la sinergia entre la professora de llengua i cultura catalanes i la de Fabienne Klos, actual col·lega i antiga estudiant de català, que aquest semestre imparteix l’assignatura “Sprache, Räume, Identität(en) – am Beispiel Spaniens/des Katalanischen” (Llengües, espais, identitats: l’exemple de l’espanyol i el català).