Gira alemanya del duet Jansky

Autor:
Renée Pera

“M’agrada molt el treball del duet Jansky perquè era una barreja de poesia i de música molt creativa i experimental, i hem creat un nou poema/cançó molt divertit”. N.

“Mir hat am meisten der Musikmix gefallen: Die elektronischen Töne, Sprachgesang und Verwendung von Instrumenten (Querflöte Jaume).” D.

‘“Der Workshop hat mir gut gefallen. Es war ganz anders als ich es mir vorgestellt hatte. Das Projekt der beiden fand ich sehr innovativ und sie haben die Zuschauer gut unterhalten, die daran teilhaben konnten.”  L.

“Poques vegades he vist una aposta tan innovadora per part de la universitat en l’àmbit de les filologies romàniques. Em va encantar.” L. L.

Innovador. Interessant. Original. Autèntic. Divertit. Aquestes són les paraules que han fet servir els estudiants per descriure l’electrovèrsia del duet Jansky.

Després d’una gira per més de 6 universitats alemanyes, el duet Jansky va arribar a Frankfurt per fer-hi un taller de creació musical i poesia experimental.

La Goethe-Universität de Frankfurt va tenir la sort de ser una de les universitats que va poder gaudir del taller del duet (mig mallorquí, mig de la Catalunya central), en el qual van participar alumnes de català de la mateixa Goethe-Universität i de la Philipps-Universität de Marburg, a més d’amics i coneguts encuriosits. En total, una quinzena d’assistents.

La Laia MaLo i en Jaume Reus van aconseguir que el taller fos dinàmic i que els alumnes s’espolsessin la timidesa per passar a tenir un paper actiu i participatiu en la creació del que el duet anomena electrovèrsia, una fusió de vers i música electrònica.

Els assistents van crear versos a partir de poemes d’Enric Casasses, Pau Castanyer, Dolors Miquel i Blancallum Vidal, i van combinar-ho amb ritmes electrònics i paraules extretes dels poemes que ells mateixos havien escollit i gravat. Tot plegat va servir per crear un poema nou, una mena de meravellós monstre de Frankenstein que començava amb una pregària a la Mare nostra que esteu en el zel i acabava amb més esperança de la que havia començat.

Va ser una aproximació a treballar amb la llengua sorprenent, que no va deixar indiferent a cap dels que vam poder ser-hi (i remixar-hi i recitar-hi!).

Article escrit per Laura Obradors Noguera i Renée Pera Ros