Festival Cinema Catalano Virtuale de la Universitat de Bolonya

Autor:
Pau Sitjà

El Festival Cinema Catalano Virtuale de Bolonya (FECAVI, a partir d’ara) neix amb l’afany de donar veu i visibilitat a tots i totes les professionals de la indústria cinematogràfica catalana fora del domini. El FECAVI va celebrar la seva primera edició entre els dies 22 i 24 d’abril en el marc de Sant Jordi a les cases respectives dels estudiants de català de la Universitat de Bolonya. Ho va fer amb un programa que va comptar amb tres produccions cinematogràfiques. De fet, quatre produccions, ja que el passat divendres dia 22 de maig es va oferir, per cloure el curs i posar la cirereta al pastís, el darrer dels films.

La primera projecció, La vida sense la Sara Amat, va ser l’estrena més cridanera, de Laura Jou, la qual va descloure el festival el dia 22 d’abril i va agradar summament. Va obrir el certamen amb amor i explicant-nos tendrament els primers passos d’una adolescència desacomplexada, ambientada a la Catalunya rural dels anys vuitanta. Els estudiants, en general, consideren que “es tracta d’una pel·lícula en la qual el llenguatge de la narració és simple però molt eficaç”. De més a més, agrada el fet que el final de la pel·lícula roman incert i “deixa l’espai perfecte d’imaginació a l’espectador per afigurar-se tot allò que succeirà a continuació”. Sens dubte, els episodis emocionals són part indestriable de l’obra, els quals es carreguen d’emotivitat a mesura que avança la trama i acaben colpint de valent. Així, involuntàriament, el film fa que retornem a les nostres adolescències respectives i que ens delectem en la contemplació d’aquesta gran paleta d’emocions viscerals.

El dia 23 d’abril, per atenuar el dolor inevitable d’una quarantena, des de Bolonya vam creure convenient inventar-nos cadenes de poesia virtual i també emetre un altre film, ja que, en un dia tan important com és Sant Jordi, i més encara en unes circumstàncies com les que estàvem vivint, calia seguir difonent i normalitzant la llengua catalana en el món de l’audiovisual. L’escollit va ser El viatge de la Marta. Staff Only. El viatge iniciàtic de la protagonista va donar una glopada d’aire fresc i va fer viatjar a través dels seus mosaics preciosos del cor d’Àfrica. Sembla que el xoc cultural i el conflicte que emergeix entre ella i el seu pare seran els desencadenants de la seva metamorfosi. Els estudiants creuen que “el film mostra les contradiccions de la vida i que el viatge accidentat acaba sent del tot fructífer”. També afirmen que “les imatges que ens proporciona la videocàmera permeten a l’espectador d’entendre i observar fragments autèntics de la vida quotidiana dels senegalesos”.

El FECAVI va proposar la tercera pel·lícula el dia 24 d’abril, Les perseides. Aquest film evoca la memòria històrica del país i aborda el tema de les cicatrius obertes que ha deixat la Guerra Civil espanyola, i ho fa d’una manera molt especial. A través d’uns personatges adolescents, el film parla de la necessitat de presa de consciència sobre els fantasmes del passat que s’han pretès ignorar al nostre país. Els estudiants creuen que “el film és interessant per la seva simplicitat” i constaten que “el lligam de la Mar amb el pare es fa més fort gràcies al fet d’aclarir aspectes relacionats amb els fantasmes inquietants que habitaven al poble dels avis”. També tenen clar que “aquests dies de descobriment d’un passat obscur acabaran sent claus per tal que la Mar creixi com a persona”. Així, doncs, Les perseides va més enllà de l’aparent viatge iniciàtic, que trobàvem de manera més o menys evident en els films anteriors, ja que la trama es fa més densa i, amb una lleugeresa inusitada, arriba a terrenys molt més profunds i emboscats. Els vius, al llarg de Les perseides, han de donar forma als pensaments que tenen en relació amb els morts i encarar-se amb els personatges sòrdids d’un passat irresolt.

Per acabar, el passat divendres dia 22 de maig els alumnes de la Universitat de Bolonya van cloure els cursos de Lingua Catalana, Storia della Cultura Catalana i Letteratura Catalana des de casa seva visionant el darrer dels films, Els dies que vindran. Es tracta d’un drama romàntic que ens parla de totes les peripècies que es desfermen arran de l’embaràs de la Vir, la qual manifesta el concepte de la maternitat amb una dualitat punyent que amara tot el relat: l’eufòria enfront de la por. Tots els estudiants creuen que “aporta a l’espectador una gran una dosi de vida” i que el film esdevé “una manera molt natural i realista de projectar i explicar un episodi tan complex com el present”.

Amb tot, la primera edició del FECAVI ha estat possible gràcies a l’Institut Ramon Llull, que, amb la seva col·laboració i dedicació, ha contribuït a engendrar un nou esdeveniment a Bolonya en sintonia amb les noves modalitats de docència. L’objectiu últim ha estat fer un recorregut per les novetats de les produccions catalanes que han deixat petja últimament i així fer saber al món que el cinema en català està en plena forma.