Reflexions d’una estudiant del Campus universitari de la llengua catalana 2019

Autor:
Glòria Estapé

XVIII Campus universitari de la llengua catalana

 C  aminem junts i junts serem més forts. Les paraules del Doctor Prats ja no puc esborrar-les mai de la meva ment. Es van convertir en l´himne de l’estiu 2019 quan vaig participar en el XVIII Campus Universitari de la llengua catalana. Quan vaig obtenir la beca, vaig pensar que seria un curs d’idiomes com qualsevol altre i el meu objectiu era sobretot millorar en l’idioma de què em vaig enamorar, però finalment aquest Campus em va donar molt més.

A  dmirar-nos, això feia la gent quan els dèiem que aquest grup de 31 persones provinents de tot arreu per la passió per la llengua catalana i hem vingut per millorar els nostres coneixements i experimentar la seva cultura. Però no han de ser ells que ens han d’admirar, sinó que som nosaltres que els admirem per seguir parlant el català i els estem agraïts que ens acceptessin com a propis.

M ’ agrada reviure en els meus records totes les experiències extraordinàries que vaig viure durant aquestes dues setmanes. Són tantes experiències extraordinàries que vam viure i tantes persones inspiradores que vam conèixer que és difícil escollir els millors. Entre els més famosos puc esmentar al director català Marc Recha o l’escriptor andorrà Antoni Morell, però també he de mencionar-nos a nosaltres mateixos perquè hem descobert talents que potser ni sabíem que els teníem.

P  arlar la mateixa llengua no sempre vol dir tenir la mateixa cultura. Vam descobrir que Catalunya i Andorra, tot i que parlin la mateixa llengua, cadascuna d’elles és excepcional i molt diferent de l’altra. A més dels nostres propis ulls, també les vam mirar des de la perspectiva dels que envien la seva visió a l’estranger, els ulls dels cineastes. Fins i tot, el tema principal del Campus era el cinema i els mitjans audiovisuals i nosaltres també vam tenir l’oportunitat de convertir-nos per uns breus moments en operadores de càmera, directors, guionistes i actors dels nostres curtmetratges i anuncis publicitaris.

U  na setmana a la històrica Girona on vam entendre plenament el significat de la paraula pujar durant els nostres viatges diaris a la universitat, on teníem les classes de català. Però aquestes pujades eren en realitat només una pràctica per a allò que ens esperava a la Massana on el clímax del programa era la pujada al pic de Montmalús. Ho vam experimentar tot, ens vam banyar al mar, vam descobrir diferents pobles i llocs, vam veure espectacles i concerts, vam ballar i riure i fins i tot ens vam despertar a les quatre de la matinada per una alarma de foc, que finalment va ser només una falsa alarma. Tot això va ser al Campus, que no hagués
estat possible sense les monitores ni lectoresn i altres persones que van organitzar aquest Campus, tots aquests mereixen un gran gràcies per tot el que van fer per a nosaltres.
Però si hagués de descriure el Campus amb només una paraula, seria aquesta:

S olidaritat. No només amb les persones que vam conèixer, sinó també en el nostre grup, on no condemnàvem les nostres diferències, sinó, al contrari, ens vam convertir en una gran família on les nostres diferències ens han fet més forts.

Text escrit per Adela Horňanská, de la Universitat Carolina de Praga, República Txeca