29/04/2019

LA MEUA TIPECE 2019. Experiència d’un italià a Madrid

Etiquetes: TIPECE2019

Tot va començar improvisadament, quan sense voler obro la pàgina oficial de l’Institut Ramon Llull al Facebook i llegeixo un post sobre una trobada d’estudiants i professors de català que tindria lloc a Madrid. Això em va encuriosir i per tant vaig informar-me bé sobre en què consistia…i sense pensar-ho un segon més vaig fer la transferència bancària per reservar la meua plaça. Des del primer instant vaig pensar que aquesta podia ser una altra oportunitat per millorar el meu nivell de llengua, conèixer gent de tot el món i retrobar-me després d’un any amb la meua professora de català: amb ella vaig començar a estudiar català l’any 2017 a la Universitat de Verona (Itàlia) i ella em va fer despertar una autèntica passió per aquest idioma i sempre li estaré agraït.

A més a més, ja havia participat a l’estada lingüística d’estiu a les Illes Balears l’agost passat, així que el català per a mi sempre ha sigut una ocasió per fer experiències inoblidables: a Madrid vaig retrobar-me també amb dues noies que ja havia conegut l’any passat a Palma. De totes maneres, un cop vam arribar a Madrid, vaig anar cap a la Universitat Autònoma, on ens van acollir dues professores. Vam començar amb les conferències de la taula redona i després vam assistir a l’entrenament d’un grup de castellers.

Van organitzar per a nosaltres molts tallers molt interessants i divertits, sobretot el de teatre amb el professor Narcís Selva i el de literatura amb la professora Anna Guaita, on vaig aprendre moltes coses sobre tres importantíssimes autores catalanes com Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig.

Després, vam assistir al taller d’aproximació a la traducció amb l’escriptora i traductora Bel Olid i vam veure una pel·lícula intitulada “Les distàncies” i, per acabar bé el dia, vam assistir a un concert del cantautor menorquí Cris Juanico al centre cultural “La Corrala”, on vam menjar tots junts un buffet que havien preparat per a nosaltres.

L’últim dia ja va arribar molt ràpidament i pel matí vam fer una ruta sociolingüística per la capital, més precisament vam descobrir el barri de Lavapiés, un lloc d’encontre de cultures i llengües diferents. Després de participar a l’última taula redona amb Bel Olid, els estudiants vam tenir l’oportunitat de recitar una poesia o fragments de literatura catalana especials per a nosaltres i en alguns moments va ser molt emocionant. Just després, hi va haver la cloenda de les activitats, però, abans d’acomiadar-nos, vam fer-nos unes tapes en un restaurant del centre: va ser l’últim moment per poder quedar-nos una mica més en companyia.

Vam ser un grup de més o menys 40 estudiants de tot el món: Itàlia, Polònia, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Rússia, Xina, Hongria entre molts altres i, encara que fos només un parell de dies, amb alguns d’ells es va crear una bona amistat i encara seguim en contacte, intentant veure si serà possible quedar en un futur. Va ser també l’ocasió per poder escoltar una altra vegada els diferents accents que són part de la riquesa lingüística del català: el català central, el valencià i el balear també.

Aquí us deixo algunes fotos de la meua TIPECE 2019:

Aquí, de copes amb la meua professora de català 😀

Durant la cloenda de la TIPECE

Amb amigues de la trobada al Parc del Retiro

Amb la professora Laura (que vull agrair per l’organització de tota la trobada. Va ser un gran plaer conèixer-la i escoltar-la parlar mallorquí, com que ja tenia nostàlgia de aquesta varietat) i Marysia, una amiga especial polonesa, que vaig conèixer durant l’estada a Palma i que vaig rencontrar a Madrid. És veritat que les llengües trenquen barreres i obren les portes a la diversitat, a la inclusió i ens fan sentir més a prop dels altres. Moltes gràcies al català que ho fa possible.