11/04/2019

Dràcula a Venècia (i a Catalunya)

El passat 9 d’abril les professores Paula Marqués i Sara Antoniazzi de la Universitat Ca’ Foscari de Venècia van organitzar un seminari amb la professora Lídia Carol, de la Universitat de Verona, sobre la relació entre Dràcula i Catalunya. Carol va començar parlant dels autors catalans, com Joan Brossa (1919 – 1998), Joan Perucho (1920 – 2003) i Pere Gimferrer (1945 – ) i dels guionistes Pere Portabella (1927 – ) i Albert Serra (1975 – ).

Tothom coneix el llibre gòtic/horror de Dràcula (Bram Stoker, 1897), a partir del qual s’ha creat la diferència del mite de Dràcula i del personatge de Dràcula. La professora Carol ens va fer reflexionar: el mite del vampir neix abans del set-cents als països de l’est. Aquesta figura vampírica podia ser real o no, en canvi, el personatge representava l’heroi negatiu, la figura del mal amb pulsions sexuals, ple de violència i maldat.

Però, per què Dràcula de Bram Stoker està relacionat amb Catalunya? Per començar, no podem no parlar de l’escriptor català Joan Perucho que, durant els anys seixanta publica Les històries naturals on barreja la irrealitat amb la realitat i hi apareixen vampirs, ratpenats i homes mig morts. Després, el Pere Gimferrer va escriure el pròleg de la segona traducció al castellà de Drácula de Fernando Trías i, com que Gimferrer era tant poeta com crític cinematogràfic, va escriure el pròleg de Drácula y Bram Stoker (1969). Per últim, vam veure una part d’un film del guionista Albert Serra, qui va reconstruir i també “deconstruir” els mites de Casanova i de Dràcula amb Història de la meva mort (2013). Però de qui serà la mort…?