Rom cremat per tancar el semestre a Jerusalem

Etiquetes: celebració, gastronomia, Jerusalem

Dimarts passat els alumnes de català de Jerusalem van dir adéu al primer semestre del curs amb una petita celebració que va tenir lloc després de l’última classe de lingüística catalana. A la universitat hi ha el costum, sempre que la relació entre alumnes i professors hagi estat bona, de portar alguna cosa per menjar i/o beure plegats l’últim dia de classe. I en aquesta ocasió va ser el rom cremat l’element triat per acabar l’assignatura amb una mica més de gresca.

Durant la classe els alumnes van haver d’analitzar un text en què es parlava dels orígens del rom cremat, dels ingredients que el composen i de l’estreta connexió que té amb les havaneres, el gènere musical que sol acompanyar els cremats. En acabar, i posant punt final per tant a un grup-classe que s’havia format al primer semestre de l’any passat, vam sortir al pati per mirar d’encendre un rom cremat que sabíem que probablement ens oposaria resistència.

Després d’uns minuts i amb l’ajuda de diversos encenedors, el rom (al qual ja li havíem afegit sucre, uns grans de cafè, una pell de llimona i una branca de canyella) es va encendre i els alumnes van poder contemplar la bellesa de l’espectacle. La majoria van anar provant de remenar amb el cullerot, llençant la beguda a la cassola des de diverses alçades, cosa que provocava unes flames d’un blau intens que la foscor absoluta de les sis de la tarda feia encara més vistoses.

Quan vam considerar que ja havia passat prou temps perquè s’evaporés una part important de l’alcohol, vam apagar el foc i vam disposar-nos a tastar com havia quedat el cremat. Els alumnes van coincidir a assenyalar que era molt diferent de cap de les begudes que coneixien i sembla que van quedar-ne satisfets perquè no en van deixar gens. Però el que més els va agradar va ser l’espectacle anterior, que es van afanyar a capturar amb fotografies i vídeos. Per acabar, també van fer entrega al professor d’una samarreta amb la transcripció fonètica de la paraula “toda”, que vol dir “gràcies” en hebreu.