‘Fora de si’ i ‘La literatura, des de dins’, nous títols en català de Suso de Toro
Autor:
Andratx Badia
Fa unes setmanes va sortir a la llum en català un nou assaig de Suso de Toro sobre el fet literari. Es tracta del títol La literatura, des de dins en què l’autor gallec fa un recorregut intimista per la literatura a través no només de la seua trajectòria com a escriptor sinó també com a lector. Ens explica, per exemple, com concep la literatura, quins han estat els seus anhels en el camp literari, de les manies i obsessions de l’escriptor, ens parla de quins autors l’han fet créixer i ha tingut o té com a referents així com un recorregut mínim per les lletres gallegues des de Rosalía de Castro a noms com Romero Otero Pedrayo, Eduardo Blanco Amor o Ricardo Carvalho Calero. En definitiva, una invitació a la literatura teixida amb les vivències, reflexions i anècdotes vitals d’un dels escriptors i intel·lectuals gallecs imprescindibles. Es dona la circumstància, a més a més, que de moment només n’ha aparegut la versió en català.
L’altra novetat, Fora de si, suposa el retorn de Suso de Toro a la novel·la després de set anys de silenci en el camp de la ficció. L’original en gallec va arribar a les llibreries el 8 de febrer passat i, a partir de dilluns, arribarà també a les llibreries catalanes. Una novel·la que atrapa des del principi i que explora les possibilitats de refer-nos i de reconstruir-nos a través d’un relat psicològic despullat de narrador i d’intriga constant. El protagonista, el neurocirurgià Ricardo Marzoa, se sent col·lapsat després que una pacient jove morís mentre l’operava i, completament abandonat, es veu a ell mateix com un frau incapaç de controlar una vida que no ha estat seua sinó marcada pel seu llinatge, el cognom Marzoa, el cognom del seu pare, a qui visita a la residència on s’està per a explicar-li-ho tot, per a demanar-li explicacions. Un monòleg que manté la tensió dels conflictes personals, familiars i socials de l’individu complementat —i fragmentat— per diàlegs amb d’altres personatges i entre altres personatges i mitjançant el qual el Dr. Marzoa intentarà retrobar-se amb la seua identitat personal o, si més no, redefinir-la.
Tots dos llibres formen part del catàleg de l’Editorial Gregal, segell que ja suma cinc títols de Suso de Toro, i han estat traduïts del gallec al català per Andratx Badia Escolà, actualment professor d’Estudis Catalans a la Universidade de Santiago de Compostela.
Vols fer un comentari?