Blog Xarxa Llull

LLULL.CAT | XARXALLULL | FABER RESIDENCY | BIENNAL D'ART DE VENÈCIA 2019
     
20/05/2019

El poder combatiu de la música (sobre la xerrada de Xavi Sarrià a Venècia)

Etiquetes:

La música com a eina de normalització lingüística al País Valencià – Xavi Sarrià

El passat 9 de maig a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia vam tenir l’oportunitat de participar en una conferència del cantautor i editor valencià Xavi Sarrià. Ens va parlar de com la música pot esdevenir una eina de normalització lingüística per al català.


La música pot fer d’altaveu de la pròpia cultura i a més a més té més poder que qualsevol altra forma artística i en Xavi l’ha fet servir per donar un missatge clar: no existeix una llengua més prestigiosa que la resta.


En Xavi és un model de dinamització lingüística per qualsevol llengua minoritzada. Com que nosaltres, estudiants que vivim al Vènet, també tenim una llengua minoritzada al nostre territori, al final de la xerrada li vaig demanar un consell sobre com perdre la vergonya de parlar la nostra llengua materna que, malauradament, no està reconeguda per l’Estat italià. Açò es pot explicar a través d’una metàfora: ara mateix, la llengua vèneta -com moltes altres llengües minoritzades a tota Europa- és com les sabates d’anar per casa, te les pots posar per sortir al carrer, i tant, però et miraran malament.

 

Només podem activar-nos, i esperar que en algun lloc, un grup de companys de l’institut o de la universitat s’ajuntin per formar una banda i cantar en la pròpia llengua, com ho van fer Obrint Pas o La Gossa Sorda i com ho continuen fent Auxili, Zoo, El Diluvi. Però, espereu un moment… he dit “esperar”? No! Ens hem de mobilitzar i ajuntar i crear aquests grups perquè la llengua vèneta flueixi per totes les boques i en qualsevol context social, des de casa fins a l’escola, des de Venècia fins a Vicenza, i més.

 

Personalment, aquesta xerrada em va donar una empenta per no perdre l’esperança. Xavi va demostrar que per cada llengua minoritzada hi ha un grup de persones que lluiten per ella. Potser és just això que m’apassiona tant del català: des de la repressió neix una força de voluntat col·lectiva encara més potent.

Gràcies Xavi!

 

Nota escrita per Silla Paneghel, estudiant de Lingua Catalana 2
Nota editada i revistada per la professora de català Paula Marqués Hernández

 

Vols fer un comentari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Paula Marqués