Tolosa: treballem Gemma Pasqual confinats
Autor:
Estel Llansana
Durant tot el curs 2019-2020, els estudiants de català de la Université de Toulouse II Jean Jaurès de diferents nivells, tant del grau de català com de mínor o d’opció, han llegit una obra de la Gemma Pasqual, escriptora valenciana que havíem convidat el dia 30 de març de 2020 per una trobada amb els estudiants.
Els estudiants de nivell A2 han llegit Viure perillosament, el seu darrer llibre, publicat al mes d’octubre de 2019 a l’editorial Comanegra. Es tracta d’un recull de contes protagonitzats per dones, dones fortes i lliures de diferents èpoques i territoris. Els estudiants dels nivells B1 i B2, en canvi, han llegit la novel·la Quan deixàvem de ser infants, Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria, publicat el 2005 a l’editorial Barcanova.
La lectura i el treball de descoberta de l’autora i del seu univers havien de concloure’s amb una trobada amb ella on compartissin amb els altres el que havien après i poguessin fer-li preguntes i conversar amb ella sobre la seva trajectòria, la seva feina i la seva obra. Malauradament, no va ser possible a causa de la pandèmia.
Tanmateix, a l’abril, des de la Secció de Català vam decidir que calia cloure el curs i la lectura de manera lúdica, i també celebrar la festa de Sant Jordi. Unint esforços des de la classe de llengua i la classe de cultura, i vam proposar als estudiants les activitats conjuntes següents:
Els estudiants de nivell A2, per grups, van resumir el conte «La carta estripada» de Viure perillosament. Després van cercar una imatge que il·lustrés de manera humorística cadascuna de les frases que resumien el fragment que havien treballat. Entre tots, a classe de llengua van resumir el conte sencer i a classe de cultura el van il·lustrar de manera humorística, en el marc d’un treball general sobre l’humor a la cultura catalana. Tot això per poder publicar-ho al compte Twitter de la Secció de català, inaugurat especialment per a l’ocasió. Si voleu llegir el tuitrelat, el teniu aquí.
Els estudiants de B1 i B2, després d’un treball sobre l’autora i la seva literatura, van escollir els moments del llibre Quan deixàvem de ser infants que els havien agradat més, que els havien emocionat o que recordaven amb més força, i els van resumir i il·lustrar, també de manera humorística. Veureu que no els manca imaginació! Trobareu tots els moments aquí.
A més a més, tots els estudiants van pensar preguntes per a l’autora, i cada nivell en va seleccionar unes quantes, que li vam fer a través del Twitter. Els alumnes tenien moltes preguntes per ella i va costar fer-ne la selecció!
Aquí podeu llegir les preguntes i les respostes sobre Viure perillosament, i aquí les dels alumnes de B1 i B2 sobre Quan deixàvem de ser infants. Estem molt agraïts a la Gemma Pasqual per haver respost tan ràpid a totes les preguntes.
Per acabar, us deixem amb alguns comentaris d’alumnes de nivell B1 sobre què els ha semblat la lectura del llibre Quan deixàvem de ser infants:
Cada setmana m’ha agradat molt llegir la novel·la perquè la història és intimista, parla dels records d’infantesa del poeta valencià més important del segle XX Vincent Andrés Estellés. A més d’això em va agradar el protagonista: el Miquel i també perquè la història va passar durant la guerra civil espanyola. Vaig aprendre moltes coses com l’existència de la presó de la Model. M’agradaria visitar aquest lloc i conèixer el poble on vivien: Burjassot. Ara, m’agradaria llegir altres de les seves obres més conegudes: poesia, novel·les i obres de teatre.
Crec que aquest llibre és una lectura adequada per estudiants de català perquè la història és molt interessant per tothom i sobretot per als joves. Crec que és també una manera adequada d’aprendre el català.
Hi ha molts moment que m’han agradat, tinc molts records tristos per exemple la mort del pare del Miquel i la làpida sense el seu cos. També, la mort del seu avi, el forner que es deia Nadalet. Tinc altres records: quan el Miquel va confessar que era homosexual i quan el Santiago va enviar-lo a casa de les prostitutes. Crec que el record més important és la magnífica amistat entre el Miquel i el Vicent.
Anthony
El llibre m’ha agradat molt en primer lloc perquè és la primera vegada que llegeixo un llibre sencer en català i perquè llegir una mica cada setmana va ser un plaer, com quan esperem el proper episodi de la nostra sèrie preferida. En segon lloc, m’ha agradat aquest llibre perquè m’agrada la història que ajuda a donar vida a la memòria del passat. També m’agrada molt aquest llibre perquè parla de resistència i em recorda la vida del meu avi.
Crec que aquest llibre és una lectura adequada pels estudiants de català perquè és molt divertida i alhora cultural. En realitat aquest llibre deixa entendre la història durant el franquisme, la vida de resistència i el dolor de l’exili. També és un llibre que es pot llegir fàcilment i que pot interessar un jove o estudiant perquè és la historia de joves alumnes.
Si jo pogués parlar amb l’autora li preguntaria què se’n va fer de l’Harmonia en la seva imaginació. També li preguntaria quins són els seus compromisos a la vida (naturalesa, nens, dones maltractades, llibertat sexual, memòria històrica…). A més, m’agradaria preguntar-li què passarà amb el Miquel aleshores i què va sentir quan va tornar al seu poble natal.
Coline
Vols fer un comentari?