Representació catalana al 14è Festival de poesia i literatura de Belgrad

Autor:
Fabià Ortega

Com cada any, el festival de poesia i literatura de Belgrad convida a molts autors i poetes d’arreu del món. Aquest any, el context sanitari en què ens trobem ha fet que la trobada hagi hagut de ser de forma virtual. Tot i això, ha resultat ser un gran èxit. Un dels convidats estrella d’aquesta edició, la 14a, ha estat el poeta català Xevi Pujol, que ha accedit a tenir una sessió amb els estudiants de català de la facultat de filologia de la Universitat de Belgrad.

Aquest vigatà, de trenta-sis anys, va estudiar enginyeria i s’hi va dedicar durant uns anys. Uns anys més tard, va estudiar filologia catalana. Diu que va començar a escriure des de ben petit i que un dels seus poetes preferits és Carles Riba, poeta català del segle XX. És un gran lector dels clàssics de la literatura, nacionals i internacionals. També és un gran consumidor de cinema i música.

El plantejament d’aquesta trobada era oferir als estudiants la possibilitat de llegir poesia en català i poder fer-ne una anàlisi més profunda gràcies a la participació del seu autor. Les alumnes han llegit els poemes i hem anat desgranant, a poc a poc, els significats ocults darrere les metàfores i les figures retòriques.

A part d’aquesta lectura, hem tingut la meravellosa oportunitat de fer un debat sobre la situació de la poesia catalana i de la literatura en general al segle XXI. Hem parlat dels mecanismes que com a societat hauríem de posar en marxa per atraure els joves i fer-los més participatius a l’escena literària contemporània. Una dada molt curiosa, que ha aportat Xevi Pujol, ha estat que, segons ell, la poesia catalana no havia estat mai tan viva, des del punt del nombre de poetes. És a dir, hi ha molts poetes actius en llengua catalana actualment. Finalment, hem fet autocrítica sobre la societat en què vivim i hem parlat de la importància dels professors en la motivació literària dels joves. Els professors hem de mostrar totes les opcions que hi ha i hem de contribuir al pensament crític dels estudiants, però en cap cas hem d’imposar.