Oriol Escalé inaugura el curs a Jerusalem

El campió del món de bajas júnior Oriol Escalé va visitar els alumnes de català avançat en la segona classe del curs i hi va mantenir una conversa distesa i entretinguda sobre el món del motor. En la sessió anterior els alumnes havien copsat la importància de les motos dins de l’esport català i de la cultura catalana en general i havien après la diferència entre disciplines com ara l’enduro, el trial, els raids o la velocitat. També se’ls havien presentat els germans Escalé, dos bessons de Manlleu bicampions del món de bajas i participants del ral·li Dakar l’any 2014, a qui havien de preparar una simulació d’entrevista.

La sorpresa va venir quan, a l’hora de corregir la feina feta a casa, la porta es va obrir i va aparèixer un dels germans, Oriol Escalé. De seguida el van reconèixer perquè havíem vist un petit vídeo en la sessió anterior i van quedar-se uns instants sense saber com reaccionar. Però l’Oriol els va demanar com es deien i així va començar una conversa molt fluida que es va allargar més d’una hora. Als estudiants els va sorprendre sobretot la duresa d’una cursa com el Dakar, sobre el qual van fer tota mena de preguntes que l’Oriol va anar responent fil per randa de manera molt didàctica i propera. També va parlar de com amb cinc anys entre ell i el seu germà engegaven la moto del seu pare quan marxava de casa i de les dificultats que té seguir a l’elit en un esport com el seu, en què cal constantment buscar patrocinadors que puguin cobrir les despeses de les proves de la copa del món. De fet, van quedar sorpresos quan l’Oriol els va explicar que a causa d’això ell i el seu germà havien decidit deixar la seva carrera esportiva en segon terme per dedicar-se principalment a estudiar i treballar, una decisió que a la majoria de pilots els costa de prendre.

Es van acomiadar menjant algun panellet i amb la promesa que abans que s’acabi el curs tornarà amb el Gilbert, el seu germà bessó. De fet, a l’Oriol li feia molta il·lusió poder participar en una classe de català a Jerusalem i va sortir-ne molt content, tot i confessar que inicialment tenia més nervis que als moments d’abans de començar una cursa.