Novembre a l’ELTE

Autor:
Carles Dachs

La castanyada

Aquest novembre ha estat força actiu a la Universitat Eötvös Loránd. El mes va començar com en moltes llars catalanes: fent panellets. Entre tots els alumnes vam preparar-ne de diferents gustos i els vam cuinar amb un fornet elèctric. La veritat és que el resultat distava força del panellet tradicional, però els alumnes, llaminers de mena, en van quedar encantats. També hi volíem coure castanyes, al fornet, però no ens en vam sortir; o se’ns cremaven o quedaven crues. En qualsevol cas, ho vam acompanyar tot amb Tokaji, una espècie de moscatell hongarès.

La IX Jornada catalanohongaresa

A mitjan novembre la Universitat Eötvös Loránd va acollir la novena Jornada catalanohongaresa, que cada any té lloc alternativament a Budapest i a Szeged. Dividida en dues parts, les comunicacions es van desenvolupar, com el nom indica, en català i en hongarès. Entre els convidats catalans cal destacar la presència del Dr. Joan Ramon Veny, que va obrir l’acte amb una comunicació sobre Foix i la seva capacitat per combinar fórmules i plantejaments avantguardistes amb la tradició clàssica. No ens podem descuidar, tampoc, de l’Elga Cremades, responsable del grau en Llengua i literatura catalanes a la Universitat Masaryk de Brno, que ens va presentar aquests estudis, ni de la lectora de Szeged, Andreea Ştefan, que ens va parlar sobre el català col·loquial des d’una òptica sociolingüística a partir del conte «La gelosia», de Quim Monzó. Com a novetat, aquest any la jornada incloïa comunicacions d’alumnes o exalumnes acabats de graduar, la qual cosa es va valorar molt positivament. La Jornada es va cloure amb la projecció de la pel·lícula Incerta glòria, basada en el llibre homònim de Joan Sales, tema d’una de les comunicacions, i del qual es publicarà una traducció a l’hongarès aquesta propera primavera (feta, per cert, per una exalumna dels estudis de català).

L’entrada al desembre i l’«operació tió»

L’any passat per aquestes dates, uns quants alumnes de català van fer un tió molt bonic. El temps, però, passa per tothom i el tió de l’ELTE necessitava quatre retocs.  Per això, l’últim dia del novembre, vam muntar l’«operació tió», una sessió a cavall entre el bricolatge i la cirurgia estètica que pretenia dignificar la figura més representativa de la mitologia nadalenca dels Països Catalans. El resultat el podreu comprovar en les fotografies adjuntes. Ara, caldrà veure si caga alguna cosa en l’última sessió de l’any.

Tot seguit podeu veure tres fotos, una de la Jornada i dues de la sessió del tió (de la castanyada no en tinc cap que quedés bé; el meu mòbil no fa fotos gaire bones).