Jornades sobre Llengua, Literatura i Nació a la UAM de Poznan

Autor:
Alfons Gregori

Els dies 11 i 12 d’octubre van tenir lloc a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan unes Jornades sobre Llengua, Literatura i Nació, organitzades pel Centre d’Estudis Catalans de la UAM i l’Àrea de Llengua del Departament de Filologia Catalana de la URV (Tarragona), amb el cofinançament de l’Institut Ramon Llull i del programa de mobilitat docent Erasmus +, així com el suport logístic de l’Institut de Filologia Romànica de la UAM.

Després de la inauguració del Centre d’Estudis Catalans de la UAM a l’abril centrada en la literatura de les grans escriptores catalanes del s. XX, en aquesta segona gran activitat del Centre tocava el torn de la lingüística, per bé que amb un enfocament interdisciplinari: analitzar el paper de la llengua i la literatura en la creació de les nacions i el del concepte de literatura nacional–sovint vinculat a una llengua– en la formació dels estats contemporanis. Els ponents convidats van ser Miquel Nicolàs (UV), Francesc Feliu (UdG), Jon Kortazar (EHU-UPV) i Sebastià Moranta (Philipps-Universität Marburg). Tanmateix, la ponència que va encetar les Jornades va anar a càrrec de Jordi Ginebra (URV), coorganitzador de les Jornades i comissari de l’Any Fabra 2018, Justament, enllaçant amb aquesta celebració, el mateix dia 11 d’octubre es va instal·lar al vestíbul de la Facultat de Llengua i Literatura Modernes de la UAM una exposició en anglès sobre la figura de Pompeu Fabra, que s’hi mantindrà fins al 26 d’octubre.

En la sessió endegada per Ginebra, l’única que va desenvolupar-se en llengua catalana, Francesc Feliu va exposar la qüestió dels límits de la llengua i de la nació dels catalans, tenint en compte el paper dels filòlegs. Posteriorment, Jon Kortazar va parlar de les tensions en la creació literària en basc. Al dia següent, Miquel Nicolàs va tractar sobre la unitat i la diversitat de la cultura literària en català, i en concret del cas valencià. El va acompanyar Sebastià Moranta, que va presentar el problema de la llengua literària i del discurs identitari a Mallorca. Finalment, per tancar les Jornades, les diferents línies de discussió i anàlisi aparegudes en les sessions precedents van ser debatudes per Feliu, Ginebra, Kortazar i Nicolàs en una taula rodona.

Cal posar de relleu l’èxit de participació de les Jornades: en algunes de les aules no hi cabia ni una agulla. A més, després de cada ponència es va produir un interessant debat entre els assistents sobre la temàtica tractada.