A l’ELTE, Sant Jordi en veu alta
Autor:
Carles Dachs
La festa de Sant Jordi és una de les més esperades pels estudiants de l’ELTE: les roses, l’intercanvi de llibres, el berenar català, el premi de traducció literària, les activitats lúdiques, la possibilitat d’estar en contacte amb persones relacionades amb l’àmbit cultural català i també, per què negar-ho, la primavera, el bon temps, els dies que s’allarguen i el final de curs que ja s’albira a l’horitzó. Aquest any, però, la celebració —com el bon temps i com, de fet, aquesta crònica— s’han fet gruar. Per motius de calendari acadèmic, vam celebrar la nostra diada de Sant Jordi el dia 29 d’abril a la tarda.
Enguany, com a novetat, a part de les activitats ja consolidades, comentades anteriorment, hi havia un petit taller de recitació de poesia. L’objectiu d’aquesta activitat era triple: de primer, acostar poemes i autors catalans als estudiants d’una manera lúdica, amb un enfocament diferent de les classes de literatura. Això passava per entendre el poema no com un artefacte que s’ha de desxifrar per fer-ne un comentari acadèmic, sinó com a usuaris que, simplement, n’han de gaudir i transmetre’n el significat a través de la lectura en veu alta. Finalment, aquesta lectura ens portava a la pronúncia, o sigui, en el cas de la poesia, a la relació entre el ritme, la sintaxi, la fonètica i el significat. La mètrica, el ritme, ens podien permetre allunyar-nos de l’estructura accentual, tan marcada, de l’hongarès, les paraules del qual solen tenir sempre la primera síl·laba tònica, i acostar-nos a la fonètica sintàctica catalana, tan diferent en molts aspectes de la castellana, llengua de la qual la majoria dels alumnes tenen un gran domini i de la qual solen partir per aprendre català.
Vam celebrar Sant Jordi amb retard, sí, però vam començar-lo de preparar molts dies abans del 23 d’abril. La persona encarregada de conduir el taller, Misael Alerm, poeta jove i rapsode experimentat, ens havia fet arribar una selecció de poemes perquè els alumnes s’hi familiaritzessin: hi havia des de clàssics contemporanis com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés o Joan Brossa, fins a autors de l’escena actual com Enric Casasses, Perejaume, Maria Cabrera o Glòria Coll Domingo. A més, les alumnes de literatura varen dissenyar i confeccionar punts de llibre amb citacions d’alguns autors treballats a classe (Marçal, Estellés, Foix, Rodoreda), perquè tothom que participés en l’intercanvi de llibres se’n pogués endur un.
El taller va començar després del lliurament de premis del VII Concurs Interuniversitari de Traducció Literària, que aquest any va premiar una traducció de Zsófia Jójárt, alumna de la Universitat de Szeged. Com a introducció al taller, Misael Alerm va explicar-los que, d’uns anys ençà, arreu dels territoris de parla catalana és molt habitual que es programin lectures i recitals de poesia. Aquest fet, evidentment, en condiciona la recepció: no és el mateix llegir un poema en solitud que fer-ho per al públic. És per això que la manera de recitar un poema varia segons el significat, la intenció del recitador, el públic a qui es dirigeix, etcètera. Hi ha, doncs, diverses maneres de recitar un mateix text, i el més important, va afirmar, és que la lectura sigui coherent amb el poema i el que volem destacar-ne. Per il·lustrar-ho, va posar uns quants vídeos de diferents rapsodes catalans (Casasses, el grup Accidents Polipoètics, Núria Martínez-Vernis, Guim Valls), i ell mateix també va recitar. Un cop fetes aquestes consideracions, va explicar-nos com s’encara ell mateix els textos: com en busca el significat i, després, marca les paraules i els versos per recordar com els vol llegir.
Ara sí, ja estàvem a punt pel moment més interessant: la part pràctica de lectura i, és clar, també l’hora de berenar. Per grups, els alumnes, tot menjant i bevent, havien de llegir-se entre ells un poema i després recitar-lo davant de la resta. Els grups es van organitzar de tal manera que hi haguessin persones de diferents nivells, i cadascun tenia una persona catalanoparlant per si hi havia dubtes de pronúncia. L’estona va passar entre paraules, rialles, pastissos, roses fetes de llaminadura, i alguna explicació sobre el significat i els autors del poemes, com Brossa, Estellés i Perejaume. Havia arribat el moment del recital: els alumnes van llegir els seus textos sols o de manera col·lectiva. Era, però, només un assaig general, perquè després encara vam anar en un bar proper a la universitat, on havíem reservat una petita sala privada. Allà, ens vam trobar amb exestudiants de català, altres estudiants del Departament i fins i tot algun professor, i vam poder sentir versos en català, castellà, italià i hongarès, en una jam poètica en què els participants varen recitar obres dels seus autors preferits i, fins i tot, obra pròpia. Vam plegar quan ja era negra nit, i a alguns ens va sonar el despertador de seguida: l’endemà ben d’hora hi tornava a haver classe.
Vols fer un comentari?