6a TIPECE: el comboi valencià, un comboi ben pagat

Autor:
Jon Landa Diestro

Entre el 4 i el 8 d’abril, el cap i casal valencià va rebre quasi huitanta persones provinents d’universitats europees que imparteixen didàctica de la nostra llengua fora del domini. Ausades que la van celebrar! Les xifres ja ho diuen tot: 66 alumnes i 13 docents; 28 universitats de 14 països; 18 nacionalitats d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia; 4 dies, 7 rutes, 5 tallers didàctics, 3 recepcions institucionals; un concert, una llonganissa de pasqua, una orxata i una paella; tres accidentats i un bon grapat de somriures. És a dir, s’ha assolit l’objectiu que s’havien plantejat el comitè organitzador: fer comboi.

Dimecres 4 d’abril

L’Ajuntament de València, de la mà del regidor de Comerç, Carles Galiana, va rebre el comboi al palau municipal: a l’hemicicle, s’hi va inaugurar la trobada, abans de passar al Museu Històric Municipal, on es van escoltar els primers apunts històrics i es van poder admirar elements tan importants com els furs o la senyera del rei Jaume.

Després del primer arròs, Renée Pera, de la Universität Marburg, va ajudar a fomentar les coneixences, gràcies als jocs que havia preparat per trencar el gel i que es van desenvolupar al llit vell del riu Túria. Una primera activitat de grup que va donar pas a descobrir Ciutat Vella de maneres diferents: els nouvinguts van trepitjar-ne els carrers i començar a orientar-s’hi de la mà de Jon Landa Diestro (Picardie Jules Verne) i d’Irene Klein Fariza (Heildelberg i Mannheim); la resta, va haver de triar entre la ruta de llegendes que oferia David Monzó Campos (Wrocław) i la ruta literario-musical del cantautor Pau Alabajos.

La primera jornada va acabar amb un sopar de benvinguda preparat per La Bona Vida, un local del Carme que ens va donar a tastar alguns productes tradicionals de la zona: des de tramussos a croquetes de putxero, la coca de titaina, l’hummus de garrofó de l’Horta, el famós blanc i negre o la coca de llanda.

Dijous 5 d’abril

El comboi encetava el segon dia al monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’ens normatiu valencià va rebre, de la mà del seu president, Ramon Ferrer, totes les persones participants, després de veure el recinte i de participar en el taller didàctic «Acosta’t a l’AVL», en el qual l’alumnat, amb l’ajuda de fulls de lèxic i diccionaris, va haver d’elaborar menús de restaurant. Ferrer va destacar la unió lingüística dels tipis i l’AVL els va regalar un exemplar de la gramàtica normativa i altres materials didàctics publicats per la institució, i també ens va convidar a dinar a la cafeteria de la seu.

A la vesprada, el comboi es va tornar a separar: un grup de 30 va marxar a Burjassot per poder conèixer de primera mà el lloc del poeta Vicent Andrés Estellés. El #ComboiEstellesià va estar una experiència fantàstica per a organitzadors (AVIVA Burjassot, l’oficina municipal de promoció lingüística, qui va tindre la gentilesa d’oferir l’activitat); la guia, Isabel Anyó Andrés, néta del poeta; i l’alumnat participant, que va recitar en les seues llengües alguns poemes del burjassotí. Així doncs, es va assumir la veu multilingüe del poble entre les sitges i l’horta valenciana… i tothom n’està ben orgullós.

A València, l’arqueòleg Tono Vizcaíno (del Museu de Prehistòria) va explicar a un altre grup com la Valentia ibera i romana havia arribat a ser Balansiya, en l’època musulmana durant els ss. VIII i XIII; i com València havia crescut, patit, sobreviscut i renascut. Una passejada de més de dues hores per camins ara inexistents i per altres de ben presents: una delícia per als amants de les urbs que, sens dubte, caldrà repetir en el futur.

Divendres 6 d’abril

El comboi va començar el dia a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània amb quatre tallers lingüístics, entre els quals els estudiants n’havien de triar un. I que difícil devia ser triar entre «Quin problema tinc? Donem opinions i consells», amb Àlex Mir (Leipzig); «Paper, boli i acció!», amb Georgina Álvarez (Zuric i Constança); «Els renecs en català», amb Marc Colell (Glasgow), o «Un mapa musical de València», amb Paula Marqués (Venècia).

Després d’una estona de temps lliure per a poder visitar el Mercat Central en ple funcionament, el comboi va dirigir-se cap a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, on va tindre lloc una trobada amb el conseller, Vicent Marzà; el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, i el  director de l’Àrea de Llengua i Universitats i de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, Josep Anton Fernàndez. En una recepció oficial una mica diferent a l’habitual, alumnat, professorat i polítics van tenir una estona d’interncanvi que va servir per descobrir com es treballa per la llengua en aquella part del domini.

Ja de vesprada, els tipis es van dirigir cap a Alboraia per tal de fer la Ruta de l’orxata a la xufa amb els guies d’Horta Viva. Un itinerari que mostra tot el procediment al voltant d’aquest producte: des del conreu de la xufa fins a l’elaboració de la beguda. I que culmina, com no podia ser d’una altra manera, amb un bon got d’orxata i un fartó per sucar-hi.

El dia va acabar, per als qui encara tenien energia, amb la visita i la participació en l’assaig de la Jove Muixeranga de València, amb la música tradicional de dolçaina i tabal en directe. Tota una experiència de la qual la muixeranga també s’ha fet ressó a les xarxes socials.

Dissabte, 7 d’abril

El dia es va alçar plujós i, per culpa del mal temps, vam haver d’anul·lar la visita al Monestir de Simat de la Valldigna. En comptes de l’excursió a la Safor, es va decidir de dividir-nos en diversos grups segons les activitats: uns van veure una petita història del comerç, ja que van visitar la Llotja de la Seda i el Mercat Central; uns altres van pujar a les torres dels Serrans, per admirar la magnífica vista sobre el centre de València, i van descobrir el Palau de Forcalló, seu de l’Institut Valencià de Cultura, i el Centre del Carme. Uns altres van preferir aprofitar el matí per fer un tomb pel carrer Colón i comprar records de la ciutat.

Havent acabat, vam agafar un autobús que ens va dur al Palmar, a l’Albufera. Un cop allà, i enmig de paisatges blasquians, ens vam repartir en tres barques i vam fer una llarga passejada per l’estany per fer gana. Durant el recorregut, vam poder admirar les barraques i els camps d’arròs. I, al migdia, ens vam entaular per degustar plats fets d’arròs en un restaurant de la vora: paella valenciana, arròs a banda i arròs de verdures. De tornada, qui va voler va poder reposar unes quantes hores abans del sopar de cloenda, al vespre, al centre cultural Terra, a Benimaclet.

El sopar no només va aplegar estudiants i professors de la TIPECE 2018, sinó també antics companys com ara Adrià Castells, Pau Sanchis i Josep Marquès. El colofó de la festa va ser un concert íntim en el mateix indret que ens va brindar el cantautor Andreu Valor, qui, acompanyat dels guitarristes Blai Antoni Vañó i Hèctor Tirado, va cantar poesia de tot el domini lingüístic, recollida en l’últim àlbum, que duu per títol «Poemitza’t». La gresca va continuar fins a la matinada en un bar musical proper. Els més agosarats, però, van cloure la nit en una discoteca de la ciutat.   

Diumenge, 8 d’abril

Al llarg del matí de diumenge vam anar acomiadant els participants, que marxaven de tornada cap als seus països. Aquells que van allargar més l’estada, van poder gaudir d’una passejada pel llit vell de riu Túria, a peu o amb bicicleta, sota un sol primaveral. Van passar pel parc del Gulliver, el Palau de la Música, sota els ponts, fins arribar a la Ciutat de les Arts i les Ciències, on ens vam poder meravellar de l’arquitectura blanca de Calatrava, al mateix temps que explicàvem els desficacis de les polítiques de grans obres faraòniques, tan presents al País Valencià durant anys de malgovern. Tot seguit, dinar vora riu i tornada a l’alberg per donar per tancada una TIPECE d’allò més reeixida.

Professorat i alumnes participants vam viure i conviure durant aquests dies moments d’allò més divertits, emotius i interessants. I si a nosaltres, professors, ens ha deixat una marca ben endins, estem convençuts que els alumnes també tindran un record per sempre d’aquesta trobada.  

Que sí, que tothom està molt pagat.

Besets d’Amiens, Bristol, Freiburg, Glasgow, Heidelberg, Londres, Mannheim i Saarbrücken estant! 

Podeu veure imatges i comentaris de la 6a TIPECE a la pàgina de FB o a l’Storify de Twitter.