Escola d’estiu sobre el plurilingüisme a l’Europa Occidental

Autor:
Nausica Solà

El passat mes de setembre, durant el període no lectiu intersemestral, va tenir lloc un curs d’estiu a la Universitat de Konstanz (Alemanya) sobre el plurilingüisme a l’Europa Occidental. Dins del mòdul del Professor Pere Joan i Tous “En primera persona. L’elecció de la llengua literària en contextos bilingües conflictius”, els participants van entrar en contacte amb la literatura catalana i van poder parlar amb autors catalans i mallorquins que van visitar la ciutat de Constança per narrar en primera persona la seva experiència com a creadors en llengua catalana.

La lectura de Pedra de tartera de Maria Barbal i de la poesia d’Antònia Vicens en la veu de les seves autores van descobrir la importància de les paraules per l’expressió de la pròpia llibertat. En la discussió que va seguir a la lectura, Maria Barbal va parlar de la situació de bilingüisme de la seva infantesa a la Barcelona franquista en la qual convivien dues esferes diferents – l’escola i la privada. En canvi, Antònia Vicens es va centrar en el context mallorquí i en la seva especial relació amb les paraules.

Seguidament es va projectar el documental La substància, dirigit per Lluís Galter i presentat pel seu co-guionista Ivan Pintor, en el qual es presenta un viatge a la versió xinesa del Cadaqués català, Kadakaisi, una urbanització luxosa al sud-est de la Xina, i la seva comparació amb el Cadaqués turístic actual. En la discussió amb el seu director i guionista, es va parlar sobre el panorama cinematogràfic català actual i la importància del concepte original, en relació a la còpia o rèplica que representa la versió xinesa de Cadaqués.

Per últim, l’escriptor mallorquí Sebastià Portell va fer una conferència sobre “Espai públic, camp literari i conflicte de llengües a Mallorca” en la que va començar amb una panoràmica sobre l’elecció de llengua en la història de la literatura catalana per després procedir a parlar de la seva pròpia experiència. Portell va explicar com tota la seva activitat literària i cultural l’ha pogut fer sempre en llengua catalana pel fet de pertànyer a una generació d’escriptors joves que s’han escolaritzat en la seva llengua materna.