Els Oques Grasses porten el sol a Cardiff

El passat 22 de febrer el grup osonenc Oques Grasses va presentar a la Sala Chapter de Cardiff el seu darrer disc Fans del sol. Alguns alumnes del lectorat de català de Cardiff University vam poder gaudir d’aquest esdeveniment i, a més, vam tenir l’oportunitat de fer un petit col·loqui-entrevista amb alguns dels membres del grup tot just abans que comencés el concert i la sala Chapter quedés petita per acollir un grup que va saber connectar amb el públic gal·lès. A continuació reproduïm la conversa que vam mantenir amb Josep Montero i amb Miquel Biarnés (cantant i trombonista del grup, respectivament) abans d’un dels concerts de la gira internacional de presentació del nou treball.

Oques Grasses: Fans del sol. A Gal·les, el país de la pluja. Ja us hi trobeu bé aquí, en un entorn de poc sol?

J.M.: Doncs la veritat és que sempre que hem vingut hem tingut la sort que ha fet sol i ens hi hem trobat molt bé. Per tant, no hem pogut viure el clima d’aquí. Mira, venim amb el disc i portem el sol.

Ben cert. I què és el que us uneix a Cardiff?

J.M.: Hem estat a Londres unes quantes vegades i després jo anava amb una noia que tenia família aquí a Cardiff. Així vaig conèixer el Fèlix, que és qui gestiona algunes de les activitats que s’organitzen en aquesta sala. Aquest ja és el segon cop que venim perquè ens agrada i notem que tenim una connexió interessant amb la gent. Per això, quan venim a Londres, aprofitem que és a dues hores i tornem aquí a Cardiff.

Dieu que teniu bona connexió amb el públic d’aquí. Com us rep el públic gal·lès?

M.B.: Quan toquem a fora sovint ens trobem amb gent que té ganes de descobrir música, que són oberts. Aquí passa el mateix i això ens agrada molt.

J.M.: De fet, la gent potser no entén què dius, però no els importa. Connecten amb la música i amb l’emoció. Notem que al públic li arriba alguna cosa, de la mateixa manera que ens passa a nosaltres a vegades quan escoltem grups que canten en llengües que no entenem. A fora, notem que la gent connecta molt amb nosaltres i això ens agrada perquè és com tornar a l’inici, quan la gent ens descobria per primera vegada i començava a interessar-se per nosaltres.

Com a estudiants de llengua catalana ens va cridar molt l’atenció el nom del vostre grup i volíem saber d’on ve. Ens en podeu explicar una mica la història?

J.M.: Jo treballava amb un home, quan feia d’electricista i aquest home sempre em deia Josep Montero de les Oques Grasses perquè hi havia un company de l’escola seu a qui li deien així. Era el Josep Maria Vilà de les Oques Grasses. I quan jo vaig fer el primer concert, amb el bombo i la guitarra, em van dir que necessitava un nom per sortir al cartell i em vaig posar: “Josep Montero de les Oques Grasses”. I quan vam formar el grup amb la banda, es va quedar Oques Grasses. I així va néixer el nom. No hi ha més secret

Misteri resolt, doncs. Ens podríeu explicar una mica la història del grup, també: com i on va començar tota la vostra aventura musical?

J.M.: Vaig començar jo amb la guitarra i un bombo tocant als bars. Amb el Guillem Realp, el baixista, sempre ens havíem anat trobant i ell era guitarrista i sempre dèiem “hem de trobar algú que toqui el baix”. Al cap d’un temps ell em va dir que ja sabia tocar el baix, i temps després s’hi van afegir tota la resta, que estaven estudiant música junts. Vam fer el primer assaig i a partir d’aquí vam fer concerts fins que vam tenir prou diners per gravar un disc. Un cop fet el disc, ja va començar tota aquesta aventura que estem vivint ara.

Tornant al títol del vostre disc, què vol dir el títol del vostre CD? Què representa el sol, per a vosaltres?

J.M.: És molt senzill i tan profund com vulguis. D’una banda, som fans del sol perquè vivim a la Terra i sense sol no hi hauria vida, aquí. De l’altra banda, també hi ha un significat una mica més metafòric: encara que faci mal temps a la teva vida, si tens l’esperança dels bons dies, pots viure millor. Encara que nevi, que plogui, etc. tenir present el sol, ser fan de coses com el sol, que no sempre podem tenir, fa que ens agafem les coses positivament

Com definiríeu aquest CD? Què podem trobar de nou en aquest CD respecte dels anteriors?

M.B.: La producció del disc és més gran; hem dedicat més hores a la gravació i, en tot el procés, les cançons han anat evolucionant i agafant la forma que realment volíem. A més, com que vam fer una aturada llarga, en tot un any hem pogut fer més coses i estem més convençuts del resultat final que hem obtingut. A més, en aquest CD hem afegit també una part d’electrònica.

Quins grups són els vostres referents a l’hora de compondre?

J.M.: En el meu cas, la veritat és que aquest any només he escoltat la nostra música, perquè l’anava retocant, millorant, etc. Jo, de fet, a l’Spotify tinc una llista de quatre-centes o cinc-centes cançons i totes són de grups diferents. No tinc cap referent concret, perquè m’agraden molts grups de molts estils. I a la resta dels membres del grup els passa el mateix. Això queda reflectit a les cançons dels nostres discs. Ens costa molt definir un estil, un referent, perquè en realitat no fem una aposta única per un estil. No podem dir quin és el nostre estil. Nosaltres fem cançons.

M.B.: Sí, és cert. De fet, per exemple, a mi m’agrada molt el rock’n’roll. Però els músics que toquen instruments de vent i el pianista han explorat molt el jazz. Jo no diria que Oques és rock and roll ni que té un so clar propi del jazz, però sí que és cert que tots aportem els nostres gustos i, al directe o en algunes cançons, totes aquestes influències es poden percebre; hi ha espurnes personals de cada un de nosaltres.

Hem vist que al nou CD heu fet una col·laboració amb el grup ZOO. Amb quins altres grups del panorama musical català teniu relació? Ens podeu recomanar, a nosaltres i a altres aprenents de català, altres grups catalans per seguir descobrint la llengua?

J.M.: Tenim molt bona relació amb molts grups catalans, tant amb grups com els Manel, els Amics de les Arts; amb Zoo, amb Lildami, etc. Ens agraden molt les lletres de ZOO. Del Lildami, per exemple, ens agrada que actua sense vergonya i que fa lletres “descarades”. De fet, si us hem de recomanar grups tenint en compte les lletres de les cançons, jo diria que ens agraden molt a tots La Troba Kung-Fú, ZOO i l’Adrià Puntí.

Com dèiem, per a nosaltres les cançons són una molt bona manera d’aprendre llengua català. Sabeu de persones que hagin après la llengua a través de les vostres cançons?

J.M.: Doncs sí, la veritat. A través dels comentaris als vídeos de YouTube sabem que hi ha gent que parla castellà gràcies a la nostra música està aprenent català. Ens demanen les traduccions de les lletres per poder anar seguint les cançons. De fet, quan vam penjar l’últim disc a YouTube, ja vam acompanyar els vídeos amb les lletres traduïdes per poder donar resposta a les peticions d’aquestes persones que us dèiem. Perquè puguin entendre allò que expressem en la nostra llengua.

I què significa, doncs, per a vosaltres cantar en català?

M.B.: En realitat, és una manera d’escampar pel món la nostra manera de parlar. Sobretot, això vol dir que cantem en català perquè és la llengua en què pensem i en què sentim. És la manera més fàcil de plasmar el que volem dir. Hem provat a de fer lletres en castellà i en anglès i trobem que hem de fer dos passos més que quan ho fem en català: hem de pensar bé què volem dir, traduir-ho i fer que rimi, etc. Escrivim les lletres en català perquè és així com sentim que ho hem de fer.

Ja per acabar, com encareu el concert d’avui? Amb quina percepció us agradaria que es quedés el públic gal·lès de vosaltres?

Ens agradaria que els arribés la música i que connectessin amb el nou directe que hem preparat. És un directe pensat perquè la gent gaudeixi i passi una bona estona. Si aconseguim això, estarem molt contents, com sempre ens passa quan toquem aquí a Gal·les.

[Aquí i aquí podeu veure alguns fragment entranyables del concert d’Oques Grasses, en el qual es pot percebre la bona entesa i el caliu amb el public gal·lès]

Daniel Alonso, Angharad May (estudiants de català de Cardiff University-Prifysgol Caerdydd)

Ares Llop (lectora de català de Cardiff University-Prifysgol Caerdydd)